La perfecció humana dels Roca

Una de les coses que em van venir a la memòria quan aquesta setmana passada els germans Roca van rebre el premi al millor restaurant del món va ser un documental sobre René Redzepi, el cuiner del Noma, el millor restaurant del món els dos anys anteriors. No sé si vostès també l'han vist, però el que crida més l'atenció del documental, no només a mi, és com tracta la gent del seu equip el cuiner Redzepi. Només els dic que hi ha un fragment que es fa inacabable per a l'espectador quan Redzepi esbronca, què dic esbronca, humilia reiteradament un membre del seu equip perquè no ha fet una cosa exactament com ell la vol. No sóc innocent, i sé que a moltes cuines i a moltes feines hi ha escenes semblants. Però aquesta és d'una crueltat que a mi em sembla excessiva. Els deia que ho fa amb la gent del seu equip, però també hi ha moments en què tracta amb la mateixa falta d'humanitat la seva dona. No pretenc censurar el fins fa uns dies millor cuiner del món. És més, és ell mateix que accepta ser filmat en escenes com aquestes, i no crec que li sembli malament ser com és.

Els explico això perquè ja sé que s'ha dit quasi tot dels germans Roca i volia veure'ls des d'un altre punt de vista. Vull dir que no me'ls imagino comportant-se com Redzepi. No vull dir que no hi hagi nervis i algun crit a la seva cuina. Però estic convençut que humanament no tenen res a veure amb Redzepi, i que això té finalment molt a veure amb el resultat final de la seva feina.

No he provat la cuina de Redzepi, i ja m'agradaria. No tinc cap dubte que és sublim. Segurament tècnicament no és inferior a la dels germans Roca, potser superior i tot. Però a la cuina dels germans Roca hi ha un ingredient que l'acaba fent superior, la humanitat. I en aquest cas sí que ho puc dir amb coneixement de causa.

Segurament l'evolució dels millors cuiners del món ha passat per la genial perfecció natural de Ferran Adrià, ha continuat amb la perfecció tècnica de Redzepi i ha arribat a la perfecció humana dels Roca. No sé què passarà els pròxims anys en els premis de Restaurant, però estic convençut que la humanitat dels Roca és imbatible. La prova del nou és la seva mare, que manté obert el restaurant familiar i que és on els germans Roca i el seu equip mengen cada dia. Cuinar a la glòria i menjar tocant de peus a terra, només a dos passos. Per molts anys.