Diu que no existim

Ja ens ho advertia l'ominosa sentència de l'Estatut feta pel Tribunal Constitucional: sou inferiors, ens deien, jurídicament inferiors; i ara ho engrandeixen els advocats de l'Estat, per si estàvem distrets: no podeu demanar dret a decidir perquè el subjecte, és a dir, els catalans, no existiu. Només hi ha una realitat jurídica: el poble espanyol. El poble català no existeix. La trampa és evident. Quan uns analfabets diuen que fem trampes semàntiques, com ara, emocionada amb ella mateixa, una locutora de Telemadrid que assegura que això ho va inventar Stalin –llegeixi, sisplau, Aristòtil i sabrà que les trampes semàntiques són molt antigues–, doncs quan diuen aquestes oprobioses i impunes paraules, ai las!, estan parlant d'ells mateixos sense adonar-se'n! És la típica projecció de què parlava Freud; o allò tan bíblic de no veure la biga en l'ull propi i veure la palla en l'ull aliè. Hi va haver una dictadura, llarguíssima, on tothom es va acomodar molt bé i on l'Espanya profunda satisfeia tots els seus desitjos; però Franco va envellir i va morir. Els joves franquistes van inventar la UCD i n'eren tants que van arrasar en les primeres eleccions; els vells nostàlgics van inventar Alianza Popular, després PP (fixeu-vos en la trampa semàntica: quan llegiu popular en un rètol, vol dir totalitarisme). I l'esquerra espanyola, derrotada en la guerra civil, es va organitzar al voltant del jove Felipe González. Les primeres paraules que aquest va dir en la seva primera victòria: no us equivoqueu amb mi: sóc més espanyol que ningú. Ens ho dedicava a nosaltres per si, incauts de mena, crèiem que l'esquerra espanyola simpatitzaria amb la llibertat dels catalans. Tururut. I de seguida l'acord, tàcit o pactat: els dos grans partits monopolitzen la democràcia. D'ells depèn la llei nova i la Constitució antiga. En nom de la democràcia: vet aquí una perversió semàntica rodona. Nosaltres sabem que no som nazis (tot el contrari), però ells no s'adonen que són Milosevic. Ni volen emmirallar-se en el fet que Milosevic va perdre la partida, que la història li va passar per sobre i que l'ètica el va estigmatitzar. Per miserable.