La perversió de l'Estat

¿Qui imposa el llenguatge i per què? ¿I quina informació ens arriba dels mitjans de comunicació controlats per l'Estat? Aquestes preguntes ens vénen al cap arran d'un espai de la televisió pública Telemadrid (Zoom) emès el 29 d'abril, en el qual compara les estratègies propagandistes de Stalin i Hitler amb l'ús del llenguatge de nacionalistes bascos i catalans. Telemadrid acusa els governs català i basc d'usar “estratègies de polítiques totalitàries”, i concretament retreu a CiU i ERC que vulguin “colar la consulta sobiranista” pel dret a decidir quan el que volen dir és “ruptura”.

¿Per què Telemadrid activa el zoom amb la paraula “ruptura”? ¿Per què posa l'accent en el “trencament” i no en la voluntat d'un poble a favor del dret universal a decidir lliurement? A Telemadrid, com és lògic, tenen uns amos polítics que són del PP, i que imposen les seves lleis, com és engegar la seva pròpia maquinària propagandista i difondre davant l'opinió pública de la comunitat de Madrid la idea que Catalunya vol “trencar” amb Espanya. Aquesta és la vertadera perversió del llenguatge, la nova semàntica imposada des dels estaments del poder: trencar, per al govern conservador actual, és dolent, molt dolent per a Espanya.

Si des dels mitjans del PP o dels socialistes espanyols insisteixen a emprar el terme ruptura, l'únic que podem dir és que aquesta paraula gaudeix d'una sonoritat mai sentida i té uns efectes psicosomàtics espectaculars, i és beneficiosa per a les diverses parts, perquè és la millor solució per resoldre un conflicte, i aquesta és l'única lectura que podem difondre, clara i catalana, a l'opinió pública de tot Espanya.

A més, la paraula ruptura o trencament és el contrari d'unió, de lligam, i al PP li interessa mantenir i sacralitzar la unitat d'Espanya, malgrat que una majoria del poble català ha fet un pas històric, articulat pel Parlament de Catalunya, per tirar endavant la consulta. El que és una decisió a la qual un poble té dret, per a l'Estat és una catàstrofe, una tragèdia. Quan una relació de parella fa temps que no funciona hi ha divorci, si és aquest el desig d'una de les parts. Entre Catalunya i Espanya passa una cosa semblant, i en aquest procés sobiranista ens caldrà el suport de països amb una relació comercial bona o molt bona, que ens hauran de fer costat.

El vídeo també assegura que quan a Catalunya es parla de “normalització” el que volen dir és “imposició del català”. Al nostre país fa molts anys, massa, que patim un greu dèficit en l'ús de la llengua pròpia, i precisament per una imposició històrica del castellà. ¿Qui és l'autèntic manipulador o lladre semàntic? Només uns quants exemples perquè no tinc prou espai: “mobilitat exterior” (Fátima Báñez) en lloc de fuga a l'estranger de joves aturats; “complir el meu deure” (Rajoy) en lloc de contradir el programa del PP; “programa d'assistència bancària” (Rajoy i De Guindos) en lloc de rescat europeu de la banca espanyola.

Hi ha un refrany català que diu que “el lladre es pensa que tots roben”. És el govern espanyol –no pas el català– l'autèntic expert en llenguatge pervers, perquè és ell i només ell qui el fa servir i qui en sap tots els ets i uts. I és que qui ens està pervertint té noms i cognoms i es diu totalitarisme o centralisme espanyol (i aquí podem sumar-hi dretes o socialismes descafeïnats). Ens perverteixen amb el llenguatge, però no deixem que ens perverteixin la llengua ni el país.