No hi ha res casual
Rafael Alberti deia que hi havia dies que Espanya era surrealista i per oblidar. Per sustentar l'afirmació del poeta hi ha exemples diaris. Dimecres passat, el dia de la suspensió de la Declaració pel Tribunal Constitucional i de les mesures que Rajoy va explicar al Congrés dels Diputats n'és un d'exemple.
En plena ebullició i sobretot incertesa de la política europea, espanyola i catalana, a la mateixa hora que Rajoy afirmava amb satisfacció al Congrés dels Diputats que les coses de l'economia van pel bon camí i milloren, es va saber que un 65% dels joves espanyols emigren per buscar ocupació i un futur millor. I a la mateixa hora es va conèixer la insòlita decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la Declaració de Sobirania de Catalunya, que es va aprovar per majoria absoluta el 23 de gener al Parlament.
No tenen res a veure. Però tot plegat són coincidències que fan pensar malament. El president del govern parla de millores quan les dades li són desfavorables perquè els joves han d'emigrar. El Tribunal Constitucional es pronuncia sobre una declaració hores abans que el ple del Parlament votés la creació de la comissió del dret a decidir. Una comissió d'estudi que no és res més que un mandat dels electors en les eleccions del 25 de novembre. És a dir, en el Constitucional ho sabien? Hem de creure que quelcom sabien, i no és el mateix aixafar la guitarra un dia que l'altre, ja que l'impacte és més fort i tot plegat sona com a més gruixut. Un titular llarg de premsa podria ser: al matí, el Tribunal Constitucional nega la declaració i, a la tarda, el Parlament insisteix que volen una comissió d'estudi pel dret a decidir.
Mariano Rajoy està convençut que ha pogut salvar Espanya del rescat. No és veritat. Tot i que s'ha rescatat una part del sector financer. Parla de les grans xifres però oblida la realitat del dia a dia. Perquè a l'Espanya real hi ha sis milions d'aturats; un 65% dels joves han d'emigrar; la pujada d'impostos ha empobrit aquells que encara conserven el seu lloc de treball; els pensionistes tenen menys poder adquisitiu; els més grans de cinquanta anys que han perdut la feina difícilment en tornaran a trobar, i hi ha famílies que tenen tots els seus membres a l'atur. Una Espanya real a la qual el seu president demana paciència i en què, casualment, aquell dia li apareixen dades esgarrifoses que indiquen que els joves han de marxar.
Molts temes que estan succeint últimament no són casuals. És fàcil trobar-hi el fil i lligar un argument. N'hi ha que diuen: quina casualitat! D'altres: quina mala llet que passés el mateix dia!
