Poetes

Què hi porta, a la butxaca, un poeta? Com se sap que un poeta és un poeta?... L'Anna Murià, l'esposa d'Agustí Bartra, s'adreçava al seu marit amb l'expressió “el poeta”. El poeta ha dit, el poeta pensa que... Un matí, tot esmorzant, quan Bartra va aparèixer, l'Anna li va fer amb tota naturalitat el comentari següent: “Bon dia. I doncs, què ha somiat el poeta aquesta nit?” Amb la mateixa naturalitat tot i el seu característic punt de solemnitat, Bartra va respondre: “El poeta ha somiat una paraula.” I a continuació van començar a mossegar el croissant. Ja tenim una primera hipòtesi: un poeta és una persona que somia paraules. Ara, això no pressuposa que un poeta hagi de ser un somiatruites incapaç de comprendre els aspectes més prosaics de l'existència. Sobre els diners, per exemple, els poetes tenen opinió. A Robert Graves el van convidar a fer una conferència a la London School of Economics. De la seva lliçó als economistes en va quedar aquesta afirmació: “Si, com diuen, no hi ha diners en la poesia, els informo que tampoc hi ha poesia en els diners.” I el gran poeta irlandès W.B. Yeats va tenir una reacció més pròpia de la prosa que no pas del vers quan li van comunicar que havia obtingut el Nobel de Literatura de 1923. El que li comunicava s'allargava sobre l'alt honor per a ell i el nou estat independent d'Irlanda i etc. Yeats el va tallar: “Deixi's de xerrameca. La quantitat, digui'm, la quantitat.” Tot això, però, és només per posar en perspectiva un dels moments més commovedors de la poesia espanyola. Els mateixos que van assassinar García Lorca, van empènyer Antonio Machado –el poeta més respectat i admirat de la República– cap al penós exili. Travessant terres gironines aquell terrible febrer de 1939 el poeta troba finalment un petit refugi a Cotlliure. Exhaust, acompanyat per la mare moribunda, Machado hi mor el 22 de febrer. A la butxaca de l'abric gastat, els familiars hi troben un paper. Hi deia: “Estos días azules y este sol de la infancia.” Un alexandrí d'ecos inefables davant les circumstàncies. A la butxaca, els poetes hi porten versos.