Negacionisme

No som una nació. No som sobirans. No podem administrar els nostres diners. En lloc del dret de decidir, tenim el dret que ens decideixin. Autonomia no vol dir autonomia. No som catalans, sinó espanyols rasos. No ens diferenciem en res i no podem badar la boca si no és per dir amén Jesús. En lloc de planificar les nostres infraestructures, estem en llista d'espera permanent. El corredor mediterrani no és mai una prioritat. Encara que hagi estat escapçat a les Corts, votat pel poble i sancionat pel rei, l'Estatut no és vàlid i és reescapçat per un altíssim tribunal que no és polític sinó estrictament jurídic. Ni som ni serem.

No cal protegir ni promoure el català perquè no és una llengua seriosa. Als pobles de l'Aragó que limiten amb Catalunya no es parla català, sinó Lapao. La llengua valenciana no és catalana. TV3 no pot dir País Valencià. Els Països Catalans no existeixen. A les Illes hi ha pressa per allunyar la llengua i la cultura de les Balears de la influència verinosa de Catalunya. La immersió lingüística no està avalada pel Consell d'Europa ni per la Unesco. No és cert que el català hagi estat prohibit i perseguit. El castellà, com sap tothom perquè el rei ho va proclamar solemnement, mai no va ser imposat a ningú. Ni aquí ni enlloc.

No, no i no. A Catalunya no se li nega el pa i la sal. Ni avui ni ahir ni abans-d'ahir. La catalanofòbia no existeix. Ningú no compara el catalanisme amb el nazisme ni l'anhel d'autodeterminació amb els règims totalitaris. Franco no va esclafar Catalunya ni va promoure cap revenja envers les institucions del període republicà. I encara no s'ha demostrat que el franquisme fos una dictadura. Els polítics derrotats i molts intel·lectuals es van exiliar perquè si, per ganes de fer turisme. Els pseudohistoriadors s'inventen que Lluís Companys va ser afusellat i callen que va morir plàcidament al llit mentre feia la migdiada.