La conxorxa dels enzes

Enzes. Convençuts ells que en som, convençuts nosaltres que en són. I mentrestant s'estén la banalització de la paraula, i perd tot el seu valor. Ja hi poden donar voltes els Lluïsos, Duch i Solà. El monjo i antropòleg creu que la fractura gramatical, la fractura en la transmissió, deixa l'home sense el que anomena estructures d'acollida: la família, la ciutat, la religió, la comunicació. El poeta, per la seva banda, arrenca el seu darrer llibre, La paraula i el món, dient que si l'home vol reflexionar sobre ell i les coses, ha de refiar-se de la paraula. Si l'home vol reflexionar sobre la paraula acaba pensant en l'home. Pensem-hi en tot aquest darrer episodi que ha fet del català un acrònim, del que surt un anagrama d'infausta memòria.

Tan enzes no ho deuen ser aquests de la nova loapa lingüística. Farts de rebre cops com l'ase que els rep tots, els catalanoparlants encara hem d'indignar-nos en un mar de legitimitats. Heu vist la celeritat del ministre Wert, del Constitucional, com han actuat d'ofici davant d'una agressió cap als principis d'aquesta gran carta magna, que només ens manga, fent un altre anagrama popular. Ens furten la llengua, el pensament, la manera de mirar el món i els homes. Ja podem fer campanyes en positiu com les de la Plataforma per la Llengua, en què diem que estimem el català, que sempre hi ha algú disposat a odiar-lo, a minoritzar-lo. Ja podem posar ponts mentre recordem Espriu. El govern espanyol i les corts aragoneses, sortits d'un quadre negre de Goya, han fet de la política una eina grotesca que només pot fer avergonyir pel ridícul els mateixos aragonesos, parlin català, aragonès o castellà, i fins i tot els votants d'aquests partits que han executat el lingüicidi. Ho han fet arrenglerant-se amb els governs de les Illes, del País Valencià, de la Catalunya del Nord. Ho han fet el Dia d'Europa, i amb tot el menyspreu cap a la carta de les llengües de la mateixa UE. Ho han fet no ja sabent que surt de franc trepitjar el català, sinó que encara els dóna rèdits i prestigi davant dels seus caps d'ala. La ignorància fa atrevits, fa el ridícul, però també fa mal. Qui dinamita els ponts?