Escurats

Que les administracions no tenen diners, fa temps que ens ho diuen. I no passa cap dia que no ens ho recordin. Hi ha crisi! I com que hi ha crisi, fa anys que tenim una presó nova de trinca a Figueres, però sense estrenar perquè no hi ha diners per obrir-la. I un hospital a punt d'enllestir a Olot, però sense diners per equipar-lo. Hi ha crisi! I sembla que per culpa d'aquesta maleïda crisi tot s'hi val. Val tenir tancat un equipament que ha costat més de 100 milions. Sí, sí, més de 100 milions. I no poder equipar-ne un altre que es va adjudicar per més de 30 i que ara en necessita uns 10 més per a material. I val que ens vagin donant nous terminis d'obertura, com ha passat amb la presó de Figueres, que ara sembla que obrirà l'any que ve, o d'acabament d'una obra. Hi ha crisi! I com que hi ha crisi, aquí no passa res. Es planifica, es gasten milions com aquell qui res, i després, què? Doncs que els ciutadans ja fa temps que no entenem res de res. No entenem com es pot haver planificat sense tenir en compte en els pressupostos corresponents les despeses de funcionament d'un equipament. Però és clar, hi ha crisi! I això ja ho explica tot. O no. Segurament que quan van començar les obres de la nova presó de Figueres ningú no es pensava que la crisi seria com la que estem vivint. Bé, de fet en aquell moment fins i tot encara es negava que hi hagués crisi. Però no es va tardar massa a veure que anava a mal borràs. I ara ens trobem amb uns ciutadans desconfiats, que hem vist com es gastava a tort i a dret i amb uns polítics que no entenen el perquè d'aquesta desconfiança. Però només cal recórrer a l'hemeroteca i veure el piló de promeses incomplertes. Si, també d'altres complertes, és cert. Però em sap greu dir-ho, la balança es decanta cap als incompliments. I potser ja seria hora d'assumir-ho. Però hi ha crisi, què hi farem! Doncs potser podríem deixar de fer servir la crisi d'excusa per a tots els nostres mals i començar a fer-la servir per treure'n alguna lliçó i evitar ensopegar una altra vegada amb la mateixa pedra. O sigui, que quan les coses es redrecin recordem i repassem el que hem fet tan malament per haver-nos portat a aquesta situació. Ja m'ho crec que estem escurats, que les finances públiques estan sota mínims. Però potser que comencem a assumir, tots plegats, que les coses no s'han fet com calia.