Paulí

Tinc a davant dels ulls, mentre escric això o qualsevol altra cosa, un vidre eteri del gran ceramista Paulí. Quan miro l'obra d'aquest antic monjo de Montserrat (va deixar els hàbits el 1971), em vénen sempre dos mots a la boca: fragilitat i puresa. Perquè, ultra els valors artístics de la seva escultura, sigui en un format de sobretaula sigui en un grandiós mural, el que impacta és l'elegància artesanal que comporta.

Recentment parlava dels “invisibles”, aquelles persones que no tenen el reconeixement que es mereixen, mentre sovint es fan lloances de mediocritats vocacionals i insalvables. Paulí és tan discret que no ha buscat mai honors sinó que s'ha limitat a fer la feina ben feta. I mirant la delicadesa exquisida de la seva obra, que tinc a davant, volia retre-li aquest modest homenatge.

Algunes dades: va ser a l'Abadia de Montserrat del 1947 al 1965, i després passà a Sant Miquel de Cuixà. Forma part del grup G-80 (entre els quals hi ha l'admirat escultor gironí Domènec Fita) i és el president de l'Associació de Ceramistes de Catalunya. El seu nom veritable és Lluís Pérez Calvo. Ha exposat a diversos llocs i té obra escampada a tot arreu. Un dia em va dir una cosa que és tan extraordinària que la cito sovint: quan fas una porcellana, em va dir, la pasta s'ha d'escampar sobre una tela; després esperes que s'assequi; a continuació has d'arrencar amb cura la tela. I aleshores va afegir: em costa tres dies arrencar la tela... Us ho imagineu? La paciència, la perseverança, la humilitat que cal per dedicar tantes hores a una tasca tan engavanyadora. Després em va confessar, com qui mussita un secret: de fet, la pasta de la porcellana necessita algun suport intern; jo li poso una mica de paper, si no, no s'aguantaria.

En una entrevista del 1998 va dir: “Vull una independència com la de Borrell II, sense violència.” Perquè ultra les seves qualitats artístiques, ultra la seva amistat amb l'Abat Escarré (de qui sap un munt de coses), rere la paciència monacal (mai tan ben dit) que aplica al seu quefer artesanal, Paulí és un independentista. Estima aquest país.

I jo, avui, volia dir-li que nosaltres també l'estimem a ell.