El futur de la universitat

Tal com es podia preveure, una de les institucions socials més perjudicada per la terrible crisi que estem vivint és la universitat.

Com A antic professor universitari, vull expressar la meva inquietud per la situació que està sofrint, per moltes raons, el paper dels professors i el dels estudiants. Aquests darrers estan palesant el clímax d'incertesa pel seu futur, que es manifesta, sobretot, per les vagues, les protestes, per la intranquil·litat que pateixen els campus i les aules, originat per la ingovernabilitat de la institució, que no aconsegueix canalitzar o resoldre els canvis que sovint, darrerament, s'introdueixen en els seus òrgans de govern.

És evident que aquesta situació no és nova a la universitat, i com a català em preocupa molt seriosament la situació en la qual estan les universitats catalanes, tot i que cal admetre que no pateixen els mateixos problemes, car, pels seus orígens, estructura i desenvolupament, ens trobem davant d'unes situacions molt diferents.

Per raons d'edat he tingut l'oportunitat de viure nombroses crisis universitàries, car la meva experiència remunta als temps del franquisme, en què la situació que vivíem era francament angoixant, ja que era una institució governada segons uns principis autoritaris, reaccionaris, i no sempre per universitaris competents, que s'aprofitaven la seva situació ideològica o corporativa. Reflectien la decadència d'una societat en la qual el concepte de democràcia no hi tenia cabuda.

De tota manera, jo voldria referir-me principalment a la universitat pública d'avui, i als problemes que pateix, pel que fa a la seva gestió, finançament, funcionament i, sobretot, com a la universitat es contempla el canvi social en totes les seves dimensions.

Efectivament, és una de les institucions socials en què l'adaptació als nous temps és una exigència fonamental. Ho veiem pregonament en la generalitzada integració femenina, que ha capgirat el perfil de la institució. En efecte, són moltes les carreres en què la presència femenina és majoritària o molt majoritària, però sense que les possibilitats en les activitats professionals corresponents ho reflecteixin.

Un aspecte a destacar són les sortides professionals que existeixen en cada cas, sense que la universitat tingui sempre en compte els canvis introduïts. Hi ha una clara necessitat que la realitat es contempli apropiadament, car l'evolució en tots els terrenys és imparable

Cal tenir en compte que la classificació entre les distintes ciències també ha patit una evolució significativa, i sovint sorgeix una alternativa entre la pràctica professional i la recerca. I aquesta és molt important en tots els camps, i principalment en les ciències dures, de la salut, etc. No hi ha dubte que en aquesta institució medieval, les pràctiques actuals originades per les noves tecnologies l'estan sotmetent a una mutabilitat molt definida.

En tot cas, cal subratllar que els estudis universitaris són el colofó d'un sistema educatiu, en el qual l'ensenyament mitjà ocupa un paper bàsic, que sovint no es té prou en consideració. Un estudiant que hagi fet uns secundaris qualificats, després en el cicle universitari podrà aprofitar molt més positivament els ensenyaments que rebrà i més endavant esdevenir un professional qualificat capaç d'adaptar-se al procés social i tecnològic.

Vull expressar la meva esperança que, amb independència dels errors que cometin les autoritats polítiques, en bona mesura a mercès a les institucions existents i a la vocació i professionalitat dels docents, les repercussions negatives siguin mínimes.

Una darrera nota: és lamentable el que està succeint en el terreny de la llengua, especificament en la relació amb l'ensenyament, amb una política opressiva del PP i amb la cooperació d'un sector limitat de la societat catalana, que no ha arribat a comprendre que la seva posició només els perjudica a ells. Ho vulguem o no, el nostre bilingüisme ens situa en una clara posició de superioritat respecte dels que no ho són.