Ara ve la internacional papamosques
Qui no ha tingut la sensació que hi ha gent que els paguen per pensar? Pensar, no en el sentit que pensen els filòsofs, sinó en el del desvagat que s'aixeca i rumia quina en farà avui. En els alts nivells de les grans empreses i de totes les administracions, sembla haver-hi departaments sencers i legions d'empleats que esmercen el temps a enfosquir el que era clar, a introduir elements d'incomoditat en la vida de cada dia, a multiplicar les normatives, a marejar el pobre ciutadà, a fer-li perdre més temps i més diners. I són gent immune a totes les crisis, continuaran cobrant per disbarats que facin i per grosses que siguin les seves ximpleries. Les organitzacions internacionals són l'hàbitat més preuat i més luxós d'aquest gremi. Ningú no qüestiona que són necessàries, encara que no se sap de cap guerra que hagin evitat ni de cap dictador que hagin enderrocat; ningú no discrepa del fet que puguin funcionar al marge de tot control democràtic, perquè se suposa que els qui hi treballen estan inspirats solament pels ideals més elevats. I des de tan amunt qualsevol insult a la intel·ligència queda impune. De tant en tant en diuen una de tan grossa que la premsa no es pot estar de parlar-ne. Com aquest meravellós informe sobre insectes comestibles que ha tret la FAO, la secció agrària i dietètica de les Nacions Unides. Que en alguns llocs del món es mengen insectes, aràcnids, miriàpodes o qui sap quines bestioles, és cosa sabuda; que en altres llocs no, també. Diuen que “el prejudici contra menjar insectes no està justificat des del punt de vista nutricional”; però l'home és molt més que un ésser que neix, menja, copula, escriu informes inútils i al cap dels anys cau mort. L'home arriba al món en el si d'una cultura, aprèn costums i, sí, té prejudicis. És cert que la gana fa fer coses molt estranyes i que la gastronomia viu en constant evolució, però l'apassionant món de la cuina dels insectes no passarà de ser una extravagància a casa nostra. Ara bé, aquests que els paguen per pensar saben què fer per convèncer el sector de la societat més desarmat intel·lectualment: al crit de “prejudici occidental!” alguns adopten creences, hàbits i menges que el dia abans els haurien repugnat. Així, a cop d'informe, aconsegueixen un efecte sense que es noti la intenció, i si no vigilem, arribaran a posar de moda les anques de taràntula i la truita d'erugues.
