L'empresa és la clau
En aquests moments hi ha dos corrents a Europa amb dos models de pensament oposats des de la perspectiva econòmica. D'una banda, els qui defensen el model de retallades constants i de reducció del dèficit i del deute. De l'altra, els qui, com a conseqüència del cansament i de la duresa amb la qual molts estan vivint l'ajustament, ofereixen una sortida que representa en la pràctica donar un tomb cap a un model amb més presència de la iniciativa pública, amb més impostos i més despesa pública. Però, des del punt de vista de Cecot, ni una ni l'altra són sortides reals per encarar la recuperació econòmica.
Ens trobem amb un endeutament públic molt alt i creixent, a causa dels dèficits generats en els darrers anys i per la despesa i inversió compromesa que s'ha de pagar, més els seus interessos. Alhora s'ha anat assumint una part significativa del deute de les entitats financeres insolvents, les caixes d'estalvis. Dèficits provocats per dues raons: per l'irreflexiu creixement de la despesa i la inversió públiques dels darrers anys, i per la baixada de la recaptació impositiva, producte del descens de l'activitat econòmica, finançat en part amb ingressos que havien d'haver estat considerats atípics i no recurrents. Addicionalment amb l'increment d'aturats, és a dir, persones que deixen de contribuir per passar a ser receptors nets. Cal afegir que el sector financer privat també està molt endeutat i, per tant, utilitza tots els recursos que té per a reduir el seu propi palanquejament.
En aquesta situació no és gaire difícil concloure que estem davant d'un cercle viciós de manca de liquiditat. I sense liquiditat no hi ha ni consum ni inversió, sense inversió no es creen llocs de treball, sense la creació de llocs de treball no reduirem el dèficit públic i l'endeutament públic continuarà creixent, minvant encara més la liquiditat d'empreses i particulars. Com ja s'ha vist, la troica no ofereix cap sortida i els que demanen més inversió pública no expliquen d'on sortiran els recursos o si ho fan, parlen de més càrrega impositiva, però la realitat és que amb manca de liquiditat al mercat, tot allò que recaptin de més serà de menys en el consum i la inversió privada i, per tant, en el millor dels casos tindrà un efecte neutre.
Des de la Cecot creiem que hi ha un tercer camí, que és alentir la necessària reducció del dèficit i l'endeutament i abocar de forma selectiva, intel·ligent i no dogmàtica, aquests recursos en estímuls al creixement econòmic, a facilitar la competitivitat, facturació i contractació de les empreses. I les seves inversions. Alhora inversions en infraestructures públiques de retorn econòmic incontestable. Aquest escenari de cerca de la productivitat general i del teixit empresarial, especialment de pimes, per un costat crearia llocs de treball, i per tant contribuiria a la reducció del dèficit, i per l'altre generaria riquesa, que finalment es traduiria en més consum i en més recaptació d'impostos. Però no som il·lusos, sabem que no només és qüestió de diners. Perquè això funcioni, a més de diners i bons projectes, manca un tercer element, la confiança. Una acció de reforma dels temes estructurals que aquest país encara té pendents, com ara una profunda revisió del model de relacions laborals, del model educatiu i de la política d'I+D, abordada des d'un pacte d'estat entre els principals partits que representen la major part de la societat, permetria generar la confiança necessària per apuntalar el procés de creixement econòmic.
