Guatemala

Ara fa unes setmanes un amic del programa que dirigeixo a Catalunya Ràdio, el Solidaris, l'Ivan Muñoz, ens parlava de la María Tránsito, una dona indígena de La Lupita, al nord de Guatemala. Una pagesa guatemalenca analfabeta de 40 anys, motor de l'economia familiar. I ens retratava la dignitat.

La mateixa dignitat d'una altra dona, la jutgessa Yasmín Barrios, que ha condemnat el sanguinari dictador Efraín Ríos Montt a 80 anys de presó per crims contra la humanitat i genocidi. Les seves mans tacades amb la sang de 250.000 homes i dones, la majoria indígenes ixil com la María, i que esquitxaven també l'actual president del país, Otto Pérez Molina, exgeneral de l'exèrcit, exdirector dels serveis d'intel·ligència durant la dictadura, que va formar part de les forces especials kaibiles, que es van fer famoses per la seva brutalitat. Unes forces armades que violaven dones, també embarassades o fins i tot àvies, pel fet de pertànyer a aquesta minoria indígena a qui es va criminalitzar.

Llàgrimes als rostres dels qui seguien el judici, fins i tot de la jutgessa. I premis Nobel de la Pau com Rigoberta Menchú, que poques hores després de saber el veredicte només va dir que el que ella volia era que es normalitzés la justícia a Guatemala.

I és certament el que cal en processos com el que viu aquell país, que ara veu com l'statu quo treballa per anul·lar la sentència i espantar els qui lluiten pels drets humans. Diverses organitzacions i activistes han denunciat els darrers dies que són perseguits, intimidats i enregistrats per part de policia secreta.

Avui tenim una sentència contra la qual segurament es presentarà recurs. I molts ens hem apressat a fer piulades al Twitter alegrant-nos per la condemna. El que dignificarà la nostra reacció immediata serà el compromís real amb la justícia de Guatemala, i no emular aquell exambaixador espanyol que el 2008 rebia periodistes a l'ambaixada i amb to fatxenda els deia: “¡Bienvenidos al país más violento del mundo!”