Hi ha drets encara?

El jurista Josep Maria Puig Salellas clarificà el 1997 què era el dret a l'autodeterminació, en una sessió de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC.

El dret dels pobles a l'autodeterminació és immanent –digué–. És un dret genèric natural i bàsic com ho són els drets elementals a l'autodeterminació individual, a viure, respirar, menjar, i a la identitat pròpia. No s'han de pidolar.

L'article 1.2 de la Carta de les Nacions Unides de 1945 consagra el dret universal a la lliure determinació. “Tots els pobles –afirma aquest text fonamental– tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència externa, la seva condició política” i “tot estat té el deure de respectar aquest dret”.

No cal autorització per exercir drets immanents, tant els personals com els col·lectius. Ho proclamà fa un segle Jaume Collell, canonge de Vic: “No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven; poble que mereix ser lliure, si no li donen s'ho pren.”

Hi ha altres drets humans de la mateixa naturalesa. Un és el d'expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà. Els diputats de Catalunya no poden ser privats d'aquest dret bàsic, elemental, indiscutible. Tant si s'expressen singularment com si ho fan en una Declaració del Parlament.

Aquest dret essencial a la llibertat d'expressió s'accentua encara més en la llibertat de càtedra, inclosa en el dret fonamental de la llibertat acadèmica. És el dret a enraonar i debatre amb tota llibertat, tot i discrepar de doctrines instituïdes. La llibertat de càtedra és l'arrel del progrés de la ciència. Forma part de la naturalesa universitària. Una catedràtica pot dissentir del poder.

Els drets d'expressió i a la llibertat de càtedra els proclama l'article 20 de la Constitució de 1978, invocada sovint d'un temps ençà a Madrid, però en un sentit contrari al que després de la dictadura motivà els legisladors demòcrates –inclosos excomunistes i exfranquistes– a garantir drets. Tampoc fan cas de les Nacions Unides pel que fa al dret a decidir.