15-M: dos anys
Setmana de cimeres a Catalunya i Espanya per intentar apaivagar la crisi laboral amb el següent resultat: acords de mínims i continuar-ne parlant.
Els més agosarats opinen que són pessimistes. Que els marges que pot utilitzar la política catalana i espanyola són petits per a la recuperació. El govern català i l'espanyol esperen normes europees per intentar-ho encaixar als seus territoris. Mentrestant, els experts públicament i privadament comencen a creure que hi ha d'haver canvis de lideratges a l'estimada Europa. Uns canvis que ben segur donarien aire nou i més credibilitat amb vista a la recuperació.
Tot i això, la primavera és calenta i el ciutadà està refredat. No es veuen enlloc idees ni polítiques, ni sindicals ni patronals, que facin fer un tomb a la situació dels sis milions d'aturats –900.000 a Catalunya–. Sovint tot es limita a reafirmar que la situació és greu, preocupant... i altres qualificatius utilitzats pels actors públics.
El comportament dels ciutadans és, afortunadament, assossegat. El Primer de Maig, excepte en lleus casos aïllats, va ser tranquil, com ho ha estat el segon aniversari, aquesta setmana, del moviment del 15-M.
Desconec la maquinària interna d'aquell grup de persones que va donar algunes esperances de voler canviar el món.
Seria injust afirmar que aquell moviment no va servir per res, ja que quelcom en va quedar, de protesta, com ara contra els desnonaments, encara que darrerament han estat ajudats per normes europees i algun toc d'atenció dels partits polítics catalans.
Sovint el tarannà ciutadà és exemplar, ja que les coses han empitjorat des de fa dos anys, quan va sorgir el moviment del 15-M i es miraven de reüll les principals places de les ciutats.
En aquests dos anys han empitjorat les valoracions ciutadanes de govern i oposició. La majoria de ciutadans s'han empobrit. El personal de la sanitat, l'educació i els afectats de les preferents continuen manifestant-se sense que es detecti cap reacció contundent de la classe política.. Fins i tot el prestigi de la corona ha caigut, tot i que hi ha alguns moviments per capgirar la imatge que té darrerament la monarquia.
Després de dos anys del 15-M, ben segur que continua havent-hi molts indignats. Ara molt més silenciosos que fa dos anys, amb motius suficients per protestar arran de la deixadesa d'alguns temes polítics, la corrupció, l'atur juvenil i la falta de projectes que aclareixin la situació, etc. Tot plegat és observat en silenci pels ciutadans, que sovint han de mirar amb bons ulls com l'anomenada classe política es pressiona a si mateixa i per totes bandes...
