Niciesa conscient

Una de les diferències més notables en relació amb la terrible pressió sobre la llengua i la cultura que va patir aquest país durant el franquisme –ara que n'hi ha que no entenen que el català estigui més amenaçat en democràcia que no pas durant la dictadura– és justament el fet que vivim en un estat on mana la llei i no pas el franc arbitri ideològic que no se sustenta sinó en la força. La manipulació de la realitat, el rebuig a la ciència o la negació de l'evidència, en un ambient dictatorial, els atribuïm a l'opinió sectària, a l'adoctrinament o a la simple beneiteria de qui ostenta el poder. En democràcia, com que la llei és sobirana (i s'imposa sobre l'individu malèfic, maniàtic, inquisidor, o sobre l'estructura repressiva), com que es dicta gràcies a la labor de persones que han estat escollides d'entre el poble per representar el poble i els seus interessos, en democràcia, doncs, no hi hauria d'haver espai per a l'estultícia o per a la niciesa, practicada, a més, amb mala fe. Però n'hi ha. I aleshores entra en joc un argument pervers. Lluitar contra els criteris imposats de la dictadura encoratja i obliga a una desafiament sense quarter contra el domini del terror. Fer-ho contra la decisió política de qui ha estat investit de legitimitat a través de les urnes pot ser vist com una negació dels principis de l'estat de dret. És més fàcil, doncs, sobreviure a la injustícia que no pas evitar el col·lapse que provoquen els que, en aparença, vetllen pel manteniment de la civilització. Ja ho deia Auden: les regles de la democràcia no es poden aplicar a la creació poètica i, per extensió, al judici científic. Les majories no decideixen (no poden decidir) sobre la llei de la gravetat, sobre el creixement de les plantes o sobre la forma d'un sonet. Ni tampoc tenen res a dir sobre el País Valencià, sobre la llengua que es parla a la Franja o sobre la genuïnitat del català com a idioma propi de Catalunya. I, quan succeeix, com ara, quan els Parlaments (no pas perquè sí sinó amb un pla ben definit) perverteixen la definició de les seves funcions, les conseqüències són espaordidores.