La roda insuportable

TV3 hi està abonada. Totes les qüestions de la política catalana han d'incorporar el punt de vista dels partits parlamentaris, tant si tenen substància com si no diuen res. És una roda insuportable que es repeteix com una maledicció. Solen aparèixer per ordre de major a menor i amb un temps que tendeix a ser proporcional als escons. A vegades només parlen els tres o quatre partits principals (CiU, ERC, PSC, PP), però sovint la roda arriba fins a IC, C's, i la CUP. Són set discursets que hem de sentir sobre qualsevol assumpte en una roda que teòricament afavoreix el debat democràtic, però que en la pràctica és una tabarra incrustada amb calçador als telenotícies que només satisfà l'ego dels partits.

La servitud del mitjans envers el poder polític sembla ineluctable. Qualsevol càrrec de pa sucat amb oli convoca rodes de premsa quan vol que les seves paraules arribin a tothom sense cap filtre crític. El periodista es converteix tan fàcilment en cadena de transmissió de missatges, que cada vegada veiem més compareixences públiques sense preguntes. Rajoy hi té la mà trencada, dicta el contingut i el titular de la notícia sense que els professionals dels mitjans l'engeguin a passeig i el deixin amb la paraula a la boca. Perquè la docilitat de la premsa i, sobretot, de la televisió, és un dels puntals de la nostra pobra, bruta, trista, dissortada partitocràcia.

On s'expressen els representants del poble? Al Parlament, sí, però, com que no els escolta ningú, s'han muntat una sala de premsa allà mateix per fer-hi, un per un, els seus espots publicitaris. Seguint sempre la insuportable roda de major a menor que TV3 reprodueix indefectiblement i amb un periodístic interès nul. Per sentir autopropaganda, desqualificacions, vaguetats i clixés lingüístics del tipus “valorem positivament” en lloc de dir que sí, no cal enfarfegar-nos amb tantes rodes. De molí.