Cor agre
La moda euroescèptica
Si s'analitza la UE fent un balanç del procés i no del moment la balança es decanta cap a l'Europa unida o, si més no, agrupada
Carles Ribera / [email protected]
n un món on la liquiditat del pensament genera ciutadans no només sense conviccions fermes, això no és pas necessàriament dolent–¡, sinó sobretot persones sense criteri, i això és catastròfic, hi ha molts aspectes de la quotidianitat que es mouen seguint els vents de les modes. Les modes, tret de les de vestir, que signen uns magnífics dissenyadors i modistes, normalment ens arriben construïdes des d'aneu a saber on, per aneu a saber qui i no vulgueu pas saber per quin motiu. La moda actual és ser euroescèptic, per no dir antieuropeu.
No es pot negar que darrerament des de Brussel·les ens arriben motius suficients per fer-nos pujar la mosca al nas, per decebre'ns i fer-nos creure que tampoc no n'hi havia per tant amb això de la vocació europea, de mirar cap al nord i no cap al sud i que els països del món són els civilitzats i el nostre mirall i què us haig de dir que no hàgiu sentit. Per curar-se de les anàlisis en temps real hi ha una fórmula infal·lible que es diu perspectiva històrica. I si s'analitza la UE fent un balanç del procés i no del moment veurem que la balança es decanta de manera clara cap a l'Europa unida o, si més no, cap a l'agrupada on som ara. Tot i que trontolli i les costures estiguin en risc de petar, els europeus mai no havíem assolit unes cotes de tranquil·litat (fixeu-vos que no dic ni benestar, ni progrés, dic tranquil·litat, que és la base per edificar la resta) des que alemanys, francesos, britànics i la colla dels voltants van decidir deixar de llançar-se els plats pel cap i tota la cavalleria per sobre, i la infanteria, i els tancs, i posar-nos a cooperar. A més de la devoció que els catalans sempre hem tingut pel nord per contrast, més que amb el sud, amb un oest amenaçador i abúlic, aquest emmirallament per la civilització dels de dalt en el fons no és altra cosa que la constatació que no és pas que ens vulguem semblar amb Europa, sinó que ho som. Catalunya fa segles que en forma part per vocació i convicció, per relació i per manera de ser i de fer. Al llarg dels segles, hem estat potència, moneda de canvi, terra de pas, en la història continental. Avui podem estar una mica destrempats per la manera com la UE afronta els grans reptes de futur. Podem ser escèptics amb el contingut però no amb el continent, un continent que no s'entendria sense nosaltres i que no ens permetria entendre'ns a nosaltres mateixos sense ell.
