El triomf de Goebbels

Joseph Goebbels es deu sentir vindicat en la seva bogeria si des de l 'infern escolta els comentaris que s'intercanvien aquests dies alguns polítics i analistes. El ministre de propaganda del Tercer Reich mai s'hauria pensat que el seu somni malaltís es perpetuaria entre una caterva que cada dos per tres invoca el nazisme com a argumentari desqualificador. Ell, que des de jovenet va abonar la crema de llibres i que més tard va participar en el disseny de la solució final, se'n faria creus –gammades això sí–, de com un estat democràtic accepta sense esgarrifar-se que algú estigmatitzi com a nazi qui no comparteix el seu punt de vista. Equiparar qualsevol moviment polític democràtic amb el nazisme només pot ser el fruit d'una ignorància supina. Però sobretot és un insult per als milions de persones que van ser deportades, torturades, gasejades i cremades en centenars de camps de la mort arreu d'Alemanya i dels territoris que les tropes de Hitler conquerien.

Els nazis eren uns assassins que basaven la seva ideologia en la supremacia de la raça ària i la suposada inferioritat de les altres, sobretot de la jueva. El deliri de Hitler el va portar a industrialitzar l'eliminació de tots els que no entraven en els seus plans genètics fins a desencadenar l'Holocaust. Banalitzar aquesta encarnació del maligne és el triomf de les seves idees. Alemanya, que va alletar i bressolar els mamellons nazis, s'ha dotat de lleis per prohibir l'enaltiment tant del pensament que traspuaven com dels jerarques que l'encarnaven. Aquí, en canvi, ideologies que li feien la gara-gara reben diplomes de reconeixement de les mans de destacats representants polítics. Fundacions destinades a perpetuar la memòria del general dictador reben subvencions publiques mentre la seva ventrada gaudeix de béns obtinguts sota el pes de la bota i omplen pàgines de paper cuixé com si fossin ciutadans importants. Ben mirat, no és tan estrany que els ignorants siguin multitud.