Alemany

Una manera de conèixer com n'és, de bèstia, la situació del país és passar per una classe d'alemany d'una Escola Oficial d'Idiomes. Diuen els que s'hi dediquen que mai no hi havia hagut tant d'interès per aquest idioma a Catalunya. I el motiu no és pas una germanofília sobtada que hagi aparegut d'imprevist entre els catalans, que tampoc seria una cosa tan estranya tenint en compte que som un petit enclavament austriacista que fa tres-cents anys es va quedar aïllat –i políticament ofegat– en el costat borbònic d'Europa. El cas és que les aules d'alemany van plenes perquè molts universitaris acabats de graduar o a punt de fer-ho veuen en aquesta llengua un passaport cap a un futur més pròsper del que ara mateix els pot oferir el propi país.

Ahir des de Berlín Gemma Serra escrivia en aquest diari que els alemanys comencen a notar en carn pròpia els efectes del refredament econòmic –en altres indrets de la zona euro fa temps que estem congelats– i la precarització del seu mercat de treball, amb sous mínims per als més joves, els anomenats minijobs, que serveixen per mantenir a ratlla les estadístiques d'atur juvenil en aquell país. Tot i això, aquell país continua sent la taula de salvació de noves generacions d'europeus que no es resignen a esperar asseguts que les coses s'arreglin als seus països per tal de començar un projecte de vida propi. Un milió d'europeus hi van anar l'any passat. Ahir mateix, el govern alemany i l'espanyol van signar un conveni per enviar cada any cinc mil joves a formar-se i treballar a la indústria alemanya.

El govern de Rajoy ho ha presentat com un gran pas en la lluita contra l'atur juvenil. Tot un cinisme, per part d'una classe política que es va dedicar les darreres dues dècades a menystenir la indústria i els territoris que en tenen, i a apostar per un model financer i immobiliari que, en esclatar la bombolla, ha enviat una generació sencera a l'altra punta d'Europa.