Torna Joan Teixidor

La Setmana de la Poesia de Barcelona ha homenatjat l'escriptor Joan Teixidor (Olot, 1913-Barcelona, 1991) en el centenari del seu naixement. Es preparen altres commemoracions: una exposició a Barcelona, Girona i Olot, una jornada universitària d'estudis i l'edició completa de la seva obra poètica.

La poesia és, sens dubte, la vena més soterrada i més íntima de Joan Teixidor i és una vergonya que no hagi estat col·locada des de sempre en el lloc que li correspondria, al mateix nivell, per exemple, que la de Garcés o la de Manent. Si se l'ha menystingut en determinats cenacles ha estat per raons ideològiques o per rancúnies i enveges personals. Teixidor va ser una persona de dretes, va manifestar-se al marge de les modes literàries, va escriure en castellà quan no hi havia més remei i va viure còmodament al capdavant d'Edicions Destino, i aquestes coses hi ha gent que no les perdona.

Però Teixidor, a més d'editor i poeta, va ser un home de lletres que va excel·lir en molt diversos gèneres: la crítica d'art, l'assaig i el dietari; més concretament, el dietari intermitent en forma de columna periodística. Els qui escrivim als diaris ho fem sempre amb l'angúnia de saber que els nostres textos cauran l'endemà mateix en el pou de l'oblit. Teixidor va tenir la sort de ser editor i de poder publicar mitja dotzena de llibres amb l'aplec dels seus articles. La sort, en realitat, l'hem tingut els lectors, en poder comprovar que els seus Apunts no eren superficials ni efímers i que, a més de confegir una crònica de l'actualitat, dibuixaven un retrat molt més precís de la personalitat de l'autor. Ell mateix deia que volia escriure sobre els altres, “però moltes vegades l'altre era jo mateix”. En les seves notes subtils s'hi transparenta l'home erudit, sensible, contemplatiu i serè que va ser sempre Joan Teixidor. En les seves proses acurades i pulcres es descobreixen les seves intimitats i les seves fidelitats. En cada frase acabada s'endevina un vers a mig fer. En cada article rodó es trasllueix l'arquitectura secreta d'un poema. En cada expressió dels pensaments i els sentiments del cronista es revela l'ànima del poeta.