La fortuna d'un iot reial
La Casa del Rei ha anunciat que Don Joan Carles renunciava a la utilització del iot ‘Fortuna III', i ha demanat a Patrimonio Nacional que fes les gestions oportunes per passar-ne la titularitat a l'Estat
Aquesta darrera setmana la Casa del Rei ha anunciat que Don Joan Carles renunciava a la utilització del iot Fortuna III, i ha demanat a Patrimonio Nacional que fes les gestions oportunes per passar-ne la titularitat a l'Estat perquè dictamini el futur ús del vaixell o acordi procedir a la seva venda. El portaveu reial comentà que la renúncia s'emmarcava en el sense sentit que significava disposar del iot en un moment de profunda crisi, quan totes les institucions estan obligades a donar exemple d'austeritat, i més quan cada vegada que l'embarcació sortia de port representava una despesa de vint-i-cinc mil euros de combustible. Però ningú no comentà que la família reial ja pràcticament no utilitzava aquest giny, quan en les estades a Mallorca podia disposar del Somni, una embarcació més modesta, però moderna i funcional, que és propietat de Josep Cusí, amic íntim dels Borbons.
El nom de ‘Fortuna' ha anat lligat a la crònica marinera de Don Joan Carles, un extens relat a causa de l'afició al mar i als deports nàutics que sempre ha mantingut la reial família. I han estat tres iots amb el mateix nom els que han utilitzat des de 1976 fins a l'actualitat. Amb tot, el primer antecedent del nom es troba en una embarcació de la classe Dragó que el rei utilitzà als Jocs Olímpics del 1972 i que ara està dipositada al Museu de les Drassanes de Barcelona. El primer iot Fortuna fou un regal de la família reial saudita, si bé mai no fou del gust suficient del monarca, que el trobava poca cosa al costat dels grans iots que fondejaven en aigües de Palma. Per això, el mateix rei Fahd d'Aràbia regalà el Fortuna II, al 1979, a imatge del propi del rei àrab, que fou construït als Estats Units i modificat a Astúries per aconseguir superar la velocitat programada. Tot i tractar-se d'un regal personal a Joan Carles, el iot fou adscrit a Patrimonio Nacional per així estalviar al monarca els pagaments que corresponia fer a Hisenda. Quan aquest vaixell començava a tenir avaries importants, forçat per l'estima a la velocitat dels seus ocupants, es va preveure un nou vaixell, el 1991, al qual es renuncià quan Mefasa ja n'havia iniciat la construcció, i es van vendre els drets a una rica gallega resident a Miami, vídua del fundador de Pescanova.
El tercer ‘FortunA' arribaria de mans d'un grup d'empresaris balears i catalans, que el 1997 aportaren cadascun d'ells cent milions de les antigues pessetes per pagar els tres mil cinc-cents milions del seu cost (uns vint-i-un milions d'euros). La inversió del grup empresarial es sustentava a mantenir el prestigi i la tirada turística que significava la presència de la família reial a Palma, si bé sempre hi ha hagut una nebulosa sobre els possibles negocis que s'amagaven darrere tal empresa. Encara, el govern balear, presidit per Jaume Matas, afegí quatre-cents seixanta milions de pessetes per completar el total necessari. Construït a Cadis, el vaixell no estalvià cap luxe i omplí de satisfacció els seus ocupants, tot i que ara potser ja ha quedat gran, quan la prole reial s'ha començat a escampar.
Els temps canvien i segur que la saga dels Fortuna ha cobert una època ara caducada. Els dubtes sobre la fortuna reial són al carrer i la prudència aconsella no aparentar més del que cal. En les darreres enquestes d'opinió, la monarquia surt molt mal parada, amb una nota del 3,6 que mai no havia assolit i al circ d'una família rodejada per les imputacions i les actituds maldestres, cada vegada els equilibris són més dèbils. La fortuna arriba fins on arriba, després cal girar full.
