Estructures en crisi

També la cooperació i la seva feina internacionalitzadora són potentíssimes estructures d'estat. Estructures que per la manca de dotació econòmica, i el poc compromís públic, hem abocat a la seva dissolució. I avui el que volia era alertar del perill que suposa per a la nostra vitalitat social i projecció internacional aquesta manca de compromís. Parlo de la recentralització espanyola d'estructures grans i mitjanes, ONG de capital humà i material, de projectes amb valors locals que de tan poc cuidar-los, o directament abandonar-los, busquen la font recentralitzadora per reeixir. Grans ONG com ara Intermón estan desviant l'eix, i de ser la gran ONG catalana, marxen en cos i ànima a Madrid –on ja tenen la direcció i el control de la comunicació– i de catalanes cada cop en tenen menys. “Mosca collonera”, em deien els meus companys quan fa mesos em lamentava que les seves notes de premsa m'arribaven sempre en castellà, i els les tornava perquè me les reenviessin en català. Fan whatsapps per recomanar que comprem xocolata a la seva botiga de comerç just del centre de Barcelona, i ho fan des de Madrid i en castellà. I el seu acostament en exclusiva a un gran grup de comunicació espanyol incomoda i força. I els darrers ERO han desmantellat l'àmbit de comunicació a Catalunya. Tenim un altre cas que sap molt greu, també, el de la gent d'Ajuda en Acció a Catalunya i les Balears, que veu com la seva estructura trontolla i també en favor de la recentralització. I tantes i tantes d'altres. La crisi, la manca de voluntat política i l'indigne finançament de les nostres finances estan també provocant allò que ja fa mesos estan fent les grans empreses, en l'àmbit de la cooperació. Desplaçar l'eix cap a la capital d'Espanya, que és qui encara no ha tancat l'aixeta. I aquesta ha estat des de sempre una de les nostres estructures d'estat internacionalitzadores de valors i maneres de fer que han mantingut el nom de Catalunya en una posició privilegiada. Anem-hi pensant.