Aznar

Hem vist un Aznar enfadat amb ell mateix i amb el món. Fins i tot amb el seu successor, Mariano Rajoy.

Aznar és un personatge que, encara que ho vulgui, difícilment tornarà a la primera línia de la política amb el Partit Popular. Té enemics a casa seva, deutes amb la societat i una mala imatge. La memòria és feble tot i que de per vida serà recordada aquella foto de les Açores on hi havia Blair, Bush i Aznar afilant les eines per a la guerra de l'Iraq. Una imatge que ara mateix encara tindria més detractors.

Als ex els costa d'entendre que han de renunciar i ser respectats com a persones i no com allò que han representat, si bé cal entendre allò que es preguntava Felipe González: què en fem, del gerro xinès...?

En la història política hi ha hagut casos de presidents que després d'un temps de silenci han repetit mandat. Exemples com ara el de Silvio Berlusconi per un costat i François Mitterrand per un altre van retornar a la primera línia de la política. Amb la diferència que ambdós van passar per travessies del desert. Aznar, gràcies a una de les millors decisions que va prendre, va voler estar al govern un màxim de dues legislatures. I així va ser. De ben segur que a Rajoy també li ha ballat pel cap aquesta possibilitat i Aznar no seria cap renovació.

Segons enquestes d'opinió, en unes pròximes eleccions generals el panorama polític podria quedar fragmentat i desaparèixer o baixar d'intensitat l'actual bipolarització del PP i el PSOE, que són els que a l'actualitat i des de fa molts anys dominen en terreny espanyol. Els abans anomenats conservadors i progressistes. Com en el seu temps van dominar Cánovas i Sagasta.

La transició espanyola va tallar per l'esquerra amb el Partit Comunista d'Espanya. Més a l'esquerra oficialment no hi havia res i per la dreta oficialment tampoc hi havia res més que l'Alianza Popular de Manuel Fraga Iribarne.

És possible que hi hagi espai electoral per a l'extrema dreta. A França tenen els seus parroquians quan hi ha eleccions. Un espai que des de fa anys no ha estat representat a les urnes espanyoles per cap partit amb possibilitats d'aconseguir escó.

Des de fa temps que s'observen moviments pròxims a l'extrema dreta. Es pot veure en comentaris i actituds més pròpies d'aquesta orientació que no pas del partit conservador que governa actualment a l'Estat espanyol.

No crec que Aznar vulgui apostar per encapçalar cap projecte polític. Tot i que podria apadrinar, i aportar-hi els seus coneixements, algunes de les opcions que s'estan coent i movent a la dreta de Mariano Rajoy per les pròximes eleccions generals.