Investigacions urgents
La reaparició d'Aznar amb tons cabdillistes al cap de pocs dies de l'ofensiva identitària castellanista a les Balears, Aragó i València, i de la llei Wert, ens indica que la casta madrilenya, que controla i viu de l'Estat, està activant tots els fronts de batalla. Per alguns és un atac coordinat amb la intenció de trencar i desmoralitzar l'adversari català. Per d'altres, és una constatació del grau d'histèria que s'ha instal·lat en l'oligarquia de la llotja del Bernabéu. Mantinguem la calma, l'ordre i la unitat. Estiguem al costat de les capes més perjudicades per la crisi, que quasi són totes. I dibuixem de forma plural –des del liberalisme a l'esquerra alternativa–, escenaris de més llibertat, més justícia social i més prosperitat per al nou país. L'espiral d'autoexcitació en la qual està entrant l'espanyolisme, de la qual és mostra el retorn d'Aznar i el posicionament de la caverna mediàtica, els portarà més d'hora que tard a algun exabrupte il·legal o tan forçador de la legalitat que internacionalitzarà el problema polític.
Però no s'hi val a restar passius. Malgrat que estiguem vivint un moment més pròxim a la guerra de moviments, ens convé bastir sòlides posicions, per consolidar avenços i evitar retrocessos. El debat ideològic tindrà un paper clau en la creació d'una hegemonia social i d'un corrent d'opinió internacional. En aquest sentit, cal felicitar la tasca de conscienciació que ha fet el segment acadèmic dels economistes crítics. Des de l'època en què un solitari Ros Hombravella s'atrevia a qüestionar els fluxos fiscals i només rebia el suport d'ERC fins ara, ha plogut molt, i per bé. Recordo encara les reunions quasi de secta que a Can Pitarra, a mitjan noranta, havia propiciat com a responsable econòmic parlamentari i de la direcció d'ERC amb en Ros, en Guillem López-Casasnovas, l'Antoni Soy. I més tard en Xavier Cuadras, Albert Castellanos, Alfons Garcia, Josep Jové... I després Paluzie, Pons, Tremosa, Ginjoan, etc. Avui, de forma massiva, el món acadèmic ha desenvolupat un aparell científic incontestable entorn de la malformació econòmica, fiscal i de xarxa d'infraestructures de l'Estat. Cal continuar. Però l'avenç en aquest àmbit no és seguit per altres disciplines de les ciències socials i de les humanitats. I és per això que m'atreveixo a fer alguns suggeriments de cara al coneixement a fons de l'adversari.
La composició de la classe dominant. Se sap poc de la constitució de la casta oligàrquica que controla els ressorts de poder polític, burocràtic i econòmic a l'Estat. Dels seus vincles personals; dels seus interessos compartits; de la seva extracció; de la seva procedència geogràfica. Estan poc estudiades o divulgades les vinculacions d'aquesta casta amb els poders de les dictadures de Franco i Primo de Rivera. Quina és la relació de tot plegat amb el complex militar-industrial. Què hi ha al darrere del règim de concessions, dels sectors regulats, dels guanyadors dels grans concursos d'obres públiques i serveis: connexions personals o econòmiques. Quin és el repartiment de l'aparell i de les accions d'Hisenda. Quina és la composició del cos diplomàtic comparat amb estats homologables d'Europa en PIB i població. La composició i els motius de la base social de l'espanyolisme. Quina és la xarxa de caciquisme i clientelisme territorial exercit especialment a través de les diputacions i delegacions de govern. El pes de la jerarquia eclesiàstica conservadora i les seves connexions amb el poder. La continuïtat de la base social del franquisme amb l'actual del PP. Les conseqüències en ple segle XXI de la decapitació fins fa trenta anys de la intel·lectualitat i l'emprenedoria més activa de la península. Què hi ha al darrere de la concentració de poder comunicacional i cultural. Qui mana en les institucions culturals “nacionals” i a quins interessos de mercat respon. Qui domina i com es finança el sistema simbòlic espanyol de l'esport professional i els toros.
La informació és poder.