La falange

Hi ha una falange espanyolista que, tant des de la dreta com des de l'esquerra, promou constants associacions entre nazisme, d'una banda, i nacionalisme català, de l'altra. Es tracta d'una estratègia anorreadora, perfectament sincronitzada, on fins i tot les aportacions de suposats toreros espontanis que salten a l'arena formen part d'un guió planificadíssim. Expliquem-ho a través d'una bateria d'exemples. L'assassí confés de Guillem Agulló va estar només quatre anys a la presó; actualment campa en llibertat i segueix fent proclames neonazis. Emparant-se en la “llibertat d'expressió”, José Manuel Molins, representant de les Nuevas Generaciones del PP a Burjassot, minimitza l'assassinat d'Agulló a través d'un twit infame: “En una reyerta con armas blancas, puede morir cualquiera de los dos contrincantes.” Amb la llegenda “Not to racism” als camps de futbol es persegueix el racisme; mentrestant, demanar el genocidi dels catalans, tal com fan uns tertulians de la COPE quan proposen una solució al problema català calcada a la del 1934 i a l'afusellament de Lluís Companys, segueix sortint gratis. Telemadrid associa nacionalisme català amb nazisme. Llanos de Luna, igual que José Bono en la seva època, condecora i dóna carta de normalitat a la División Azul. El sinistre ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, el mateix que compara l'avortament amb ETA i el mateix que se'n va al Vaticà per dir que “els matrimonis homosexuals posen en perill la supervivència de l'espècie”, diu que l'homenatge a la nazi División Azul va ser “un acte de reconciliació”. En un dels exercicis de ventrilòquia política més reveladors del moment actual, Javier Mariscal, trop de molts ciutadans progressistes, diu que la “manifestació de l'11 de setembre del 2012 recorda l'època de Hitler”. Mentrestant el PP es nega, en plena sessió al Congrés, a condemnar el franquisme. Mentrestant es destinen 280.000 euros a rehabilitar el Valle de los Caídos. Fa temps el rei va practicar el negacionisme històric i va dir que el castellà no va ser mai imposat enlloc i que “siempre fue lengua de encuentro”. Entremig, el bufó Boadella va traient el cap, com aquells rellotges de cucut, ara per dir que durant el franquisme el català “no va patir una agressió tan[sic] brutal”. Pronòstic: un dels principals corrents de força de l'espanyolisme dels propers mesos vindrà disfressat amb la màscara d'esquerranisme llibertari. És el poder d'aquesta falange espanyolista formada per dreta i esquerra.