No funciona

Fa més de vint anys que a l'Eixample de Barcelona hi ha uns baixos comercials amb un cartell que diu que es lloguen. Però el local no es lloga mai, està perpètuament tancat i el rètol s'ha anat deslluint fins que, de sobte, n'ha aparegut un de nou i s'ha netejat la façana. És una novetat, el vell i polsegós anunci “Es lloga” formava part del paisatge, era un més d'aquests cartells que neixen per tenir una vida curta i acaben resistint el pas d'estius i hiverns amb una impassibilitat total.

Uns altres rètols que es resisteixen a ser efímers són els d'ofertes i liquidacions de botigues que pleguen. Mai no sé si és una estratègia comercial o no, però et fet és que la data que està anunciada com a límit és corregida periòdicament i la liquidació peremptòria s'allarga un mes, dos mesos, un any... Fins que, ai las, l'establiment no tanca i de cop i volta diu que continua com a outlet –abans en deien saldos– o, sense tants embuts, que continuen com si res. Llavors, però, ja no fan tant de calaix, perquè allò que atrau clientela és l'avís de liquidació.

El meu preferit, però, és el “No funciona”. Hauria de fer-se servir només en situacions excepcionals, transitòries, però té tendència a la longevitat, sobretot quan es tracta d'un servei públic, com algunes escales automàtiques i ascensors. El “No funciona” el veig molt sovint adherit a les cadires mecàniques que serveixen per salvar graons a les persones que tenen la mobilitat reduïda. Tinc la sensació que, feta la llei, feta la trampa. Si els edificis públics o privats tenen l'obligació de disposar de ginys alternatius a les barreres arquitectòniques, això no vol dir necessàriament que es pugui fer servir l'aparell. El “No funciona” esgrogueït sembla una coartada, un missatge que, a força d'estar sempre enganxat significa: ja hem fet prou posant una màquina elevadora; si està avariada, no és el nostre problema.