Poc ploramiques

Ens queixem poc. Aquesta és la conclusió que es desprèn de les dades de la memòria que l'Agència Catalana del Consum ha presentat aquesta setmana a Girona. El més sorprenent és que ens queixem cada vegada menys, ja que l'any passat va baixar tant el nombre de reclamacions com el de denúncies presentades pels gironins a Consum. El més curiós de tot és que sí que va pujar el nombre de consultes. O sigui que de motius per queixar-nos sembla que pensem que n'hi ha, però sorprenentment no acabem de fer el pas de reclamar allò que considerem que ens correspon. I aquí és on hi ha l'error. Segurament és una barreja de mandra, vergonya, desconeixement, desídia, por... Però no acostumem a reclamar o a queixar-nos. No es tracta de fiscalitzar i judicialitzar tot allò que ens envolta i que no ens sembla bé. Però quedar-nos amb els braços plegats és, com diu la dita, “ser cornut i pagar el beure”. I d'això, se n'aprofiten moltes companyies. Només cal agafar l'exemple de les empreses de telefonia mòbil, que, per cert, l'any passat van concentrar ni més ni menys que la meitat de les 3.546 reclamacions que van presentar els gironins a Consum. I segurament serien molt més si no fos per aquesta mandra, por o desídia que ens acompanya. Perquè qualsevol que ha passat pel tràngol d'haver de tractar amb una companyia de telefonia sap que és com picar ferro fred. Esperes, mentides, amenaces, incompliments, trucades a hores intempestives... Tenen tot el catàleg d'allò que no hauria de fer mai una empresa de serveis, que el que ha de fer no és res més que servir el client. Un client que ara ja no sempre té raó, sinó tot el contrari. Un client que s'enfada, es queixa, s'indigna, perd la paciència i té un atac de nervis pel tracte que rep, però que després tampoc no fa res per deixar-ne constància. Doncs no hauria de ser així. Quan una companyia de telefonia fa servir mètodes gairebé il·legals per mantenir un client, quan en un restaurant ens fan esperar una hora amb l'excusa que tenen molta gent, quan una companyia de gas o llum ens cobra de més i quan una entitat financera abusa de la seva posició de poder, hem de deixar-ne constància. Serà l'única manera, encara que modesta, d'ajudar a evitar que continuïn fent el mateix amb total impunitat. Qui no plora, no mama! I el fet que a vegades el client no tingui raó, que pot passar, no justifica la prepotència d'uns ni la desídia dels altres.