Preguntem sense por en la consulta
Iniciativa per Catalunya està treballant de forma progressiva la reivindicació del dret a decidir per mirar d'articular una consulta que no es limiti a un sí o un no a la independència. Per als anomenats ecosocialistes, perquè el referèndum d'autodeterminació tingui les màximes garanties democràtiques, ha d'aconseguir un alt índex de participació. I això només els sembla possible si les opcions a votar recullen tot l'espectre de preferències de l'electorat que, si volen ser exactes, haurien de ser, més o menys, aquestes: a favor de la plena sobirania (independència), a favor de la sobirania compartida (federalisme o confederalisme), a favor de la simple descentralització (autonomies) o a favor de la indivisible unitat amb Espanya.
S'ha de reconèixer que l'actitud d'ICV és valenta. D'una banda perquè, encara que no xoca frontalment amb el comboi locomotoritzat per CiU i ERC, sí que vol desplaçar-lo a una via amb més estacions i més trànsit de passatgers i això posa sobre la taula el temor que un ventall ampli de respostes disgregui els que, davant de dues opcions diametralment oposades, optarien abans pel sí que pel no. No cal
dir que el plantejament d'aquesta fórmula de més profunditat l'enfronta amb una certa agror i animadversió amb els sobiranistes amb més pressa que, essent més aviat partidaris de la proclamació unilateral, han acceptat la via de la consulta com un simple tràmit.
Contra aquests neguits i temors convindria divulgar la tesi que el Partit Popular s'ha confabulat a favor de la independència de Catalunya. És possible que en un referèndum sobre aquesta qüestió hi pugui haver cap altre resultat per més opcions que s'hi incloguin? A la vista de les actituds de què fan ostentació els integrants del PP sembla que no. Amb el que diu i fa l'executiu espanyol en tots els àmbits de la gestió governamental relacionats amb Catalunya –el ministre Wert amb l'ensenyament, el vicepresident del Parlament Europeu Alejo Vidal Quadras amb els suggeriments colpistes, els presidents autonòmics de Galícia, Madrid i Extremadura que tenen la barra de dir que compleixen objectius de dèficit després de rebre diners de l'Estat (els nostres) i d'Europa, i l'expresident Aznar tractant de tous tota aquesta colla de sinistres–, qui dubtaria a marcar la casella de la plena sobirania?
