El gintònic polític
El gintònic ha entrat en el debat polític. Al Parlament espanyol està subvencionat i el seu preu amb ginebra Larios és de tres euros amb quaranta-cinc cèntims. Si aixequés el cap l'inventor de la tònica, el suís d'origen alemany Johan Jacob Schuppe, quedaria bocabadat que l'invent d'aigua carbonitzada amb un raig de ginebra “triomfi” en el debat polític espanyol.
En els inicis de la democràcia i fins a meitat dels anys vuitanta, la porta principal del Congrés dels Diputats era tancada per als representants de la “pàtria”, que havien d'entrar pels laterals. La porta només s'obria per a les visites dels reis d'Espanya –cada quatre anys, en començar la legislatura–. La tradició encara es manté.
Llavors, el tancament de la porta era un pretext perquè darrere de la històrica i robusta porta dels lleons hi havia un bar desmuntable apadrinat pel reconegut bàrman madrileny Perico Chicote. Tot un luxe. Doncs, allà servien combinats fantàstics amenitzats amb música de fons que permetien tertúlies i converses de bon rotllo que protagonitzaven polítics i periodistes. Tot es va acabar quan un diari alemany va publicar en format escàndol que, just a l'entrada de les Corts espanyoles, al costat de la porta hi havia un bar. “L'escàndol” servia per explicar que els espanyols es passaven més estones al bar que no pas a la feina... Ignoro les causes exactes del tancament, però el bar es va clausurar i va ser traslladat a altres dependències que tenien una decoració i un ambient més adequat per a la “solemne” casa política.
Eren altres temps. Ni millors ni pitjors. D'altres temps en què els diputats s'intercanviaven els millors purs havans que fumaven des del seu escó estant o feien partides de mus amb periodistes i policies asseguts a la comissaria del subterrani de la cambra.
En un país de notícies econòmiques negatives que provenen d'arreu –la majoria, cícliques–, de debats que no acaben mai sobre reformes, sobre acords i desacords, sobre la sanitat, l'educació, el futur de les pensions, les jubilacions i d'altres coses importants...
En uns moments de tensió com els que vivim, els nostres parlamentaris no haurien de tenir repòs ni temps per al gintònic. Molts d'ells treballen i no tenen temps ni per a la família ni els amics. D'altres, no fan res.
Per prendre un gintònic, segons els experts en la matèria, cal prendre'l amb temps i relaxat, i fora de l'ambient de la feina.
Que tothom es preocupi amb tota la llibertat de la seva salut. Quant a la subvenció del gintònic a les Corts espanyoles, fa lleig i s'hauria de revisar. Al Parlament català només hi ha cava, vi i cervesa.
A les Corts espanyoles també hi ha el perill que el baix preu del gintònic sigui més amarg del que toca i que la ginebra que serveixen produeixi cremor d'estómac...
