Avui és festa
Morir-se
Els experts en el tractament de la mort són especialment creatius i desperts
De les tanques que s'alcen al voltant de terrenys, una de les que resulten més redundants és la que marca els perímetres dels cementiris: els de dins no en poden marxar i els de fora no hi volen entrar. La pau social als cementiris és absoluta i perdurable. Potser per això m'agrada tant el de Garriguella (Alt Empordà), amb les seves palmeres que recorden un oasi. I, malgrat la placidesa d'aquest estat de coses, la indústria funerària és un sector d'una vivesa extraordinària. Els experts en el tractament de la mort són especialment creatius i desperts. Escric tot això pensant en el que m'expliquen, tot enriolats, una parella de ciutadans força sèniors. Es veu que l'altre dia el senyor i la senyora X van anar, de bracet com sempre, a l'oficina de La Caixa. Aquesta vegada el seu assessor de confiança (el preferit, no el preferent) els va anunciar que tenia un producte molt atractiu per a ells. L'intrèpid financer els va fer notar que el senyor ranejava als 90 i la senyora als 80 i que, en aquest moment de la vida, s'havien de fer plans. Els va presentar un producte magnífic, de rendibilitat assegurada: si contractaven ara mateix els previsibles costos dels seus funerals, l'entitat, d'acord amb la funerària, els oferia un 20% de descompte. Un premi temptador per compensar el pagament avançat i evitar el pagament pòstum que –segons va observar el filantrop de La Caixa– solia recaure en els ja prou amoïnats descendents. Tot i que el xicot només veia avantatges en l'operació, els meus veterans amics van declinar l'oferta. Sortint de l'oficina, agafats de bracet, comentaven l'experiència i reien per sota el nas pensant en les curioses relacions comercials que s'estableixen en la gestió de les defuncions. I pensar que fa quatre dies, va dir ell, els bancs t'atabalaven amb crèdits per dedicar-te a la bona vida. És veritat, va dir ella, i ara resulta que només ens parlen d'un descompte per gaudir d'un bon funeral. Reconfortats per una experiència tan aclaridora sobre el signe del temps, es van dirigir cap al mercat, a veure si trobaven faves tendres per preparar-se un dinar nutritiu i vitalitzador.
