Veïns

Són les petites sorts dintre de les grans desgràcies: la crisi econòmica ha permès facilitats que, abans, en l'època de vaques grasses, eren inimaginables. Un amic meu, amb la salut i els nervis alterats per la conducta incívica de dos veïns de l'edifici on (encara) viu, va prendre la decisió de canviar d'habitatge. Un cop va trobar un pis que per situació, qualitat i preu li resultava interessant, va demanar a la immobiliària dues condicions per acabar de valorar si el comprava. Primera: passar una nit sencera al pis per comprovar si hi havia fresses incompatibles amb el descans. Segona: conèixer els veïns de dalt i del costat. Tot i que sorpresos, els de l'agència immobiliària no s'hi van negar. Això sí: el van acompanyar durant la nit que va passar en aquell habitatge buit.

El meu amic no hi va sentir sorolls preocupants o sospitosos de veïns desafectes amb el descans dels altres. Quedava, doncs, l'última prova: conèixer els veïns per tenir-ne una primera impressió. Els dos veïns de replà, un matrimoni de mitjana edat i un matrimoni jove amb un fill de sis mesos, li van causar bona impressió. La sorpresa desagradable va arribar amb el veí de dalt. El meu amic va trucar el timbre. Un home d'uns quaranta anys va sortir a rebre'l. El meu amic, mentre li atansava la mà, s'hi va presentar com el “més que probable nou veí de baix”. I l'home es va excusar educadament per no donar-li la mà, ja que la tenia bruta “perquè estava instal·lant uns altaveus a la terrassa per tenir-hi fil musical a l'estiu”. Déu està en els detalls. El meu amic en va tenir prou per saber que algú que posa fil musical a la terrassa d'un pis és un veí invasiu, poc considerat amb la vida dels altres, capaç de castigar-los a sentir tot-lo-dia el que ell vol escoltar. Continua buscant pis.

És evident que els veïns, per bé o per mal, acaben essent peces importants. Un mal veí pot arruïnar-te la vida. La llar, que per definició hauria de ser un recés hospitalari, benèfic i càlid, pot transformar-se en un malson inevitable. Llavors: si els veïns són tan importants, ¿per què no escollir-los exactament com fem amb tants i tants altres elements vitals de la nostra vida? Des de la felicitat de tenir tres veïns immillorables penso en els meus antics personatges de terror real: el matrimoni de jubilats que posava la tele a tot drap i no dormia mai, la parella superguai que ens torturava amb els gossets pequinesos, l'etern estudiant de trombó... Tots ells, tortures legals.