He rebut una inspecció d'Hisenda
dels 4.000 llibres
ni dels 2.000 títols d'empreses
He rebut una inspecció d'Hisenda. L'inspector, competent i correcte, m'ha demanat el comprovant dels ingressos dels passats exercicis. Cap problema. Sempre he declarat correctament el que guanyava, deduint l'IRPF i pagant l'IVA, quan aquest hi era. El problema ha arribat quan m'ha demanat les factures per les despeses desgravables.
Ho he explicat a l'inspector, però no l'he convençut. Intentaré fer-ho amb els lectors.
La meva biblioteca em resulta indispensable per la feina. Fa 33 anys que escric un article setmanal en aquest diari i dotzenes més en altres. Per això haig d'estar al dia del que passa. Compro i llegeixo diaris i revistes, però als quioscs no donen rebuts i la subscripció és excepcional en el meu cas. També compro llibres relacionats amb el treball, però d'un en un o de dos en dos. No he guardat les factures. Però el gruix de la meva biblioteca està format per llibres i documents mercantils que he comprat en els darrers 20 anys, després de deixar Banca Catalana. M'han costat molts diners. Aquests llibres i documents estan comprats d'un en un, de dos en dos o de tres en tres, a llibreries de vell de Barcelona, al Mercat de Sant Antoni, a la plaça Reial o a la plaça Nova. Tots els he comprat personalment i són els que m'han permès escriure els meus llibres, des de Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya o Caixes i bancs de Catalunya fins a La Catalunya emprenedora en imatges, La burgesia emprenedora o Espanya, un pes feixuc. Tinc uns 50 llibres publicats i un parell més en període de redacció.
Als 4.000 llibres aproximadament que tinc en el despatx, s'hi han d'afegir els documents dels quals parlava abans: una col·lecció de més de 2.000 títols d'empreses catalanes, paper comercial del segle XIX i XX, etiquetes, lletres de canvi antigues, mapes, una col·lecció de xecs bancaris i uns arxius en els quals he recollit tota la informació que he trobat en diaris i revistes i que està ordenada com a “personatges”, “empreses catalanes”, ”grans empreses espanyoles”, “multinacionals”, etc. La biblioteca deu ser força única a Catalunya i la major part dels documents són rars i difícils de trobar.
Aquest món del llibre i del paper vell queda al marge del fisc, en una bona part, i no és important pel seu volum global. Però per a la meva economia sí que ho és i ho ha estat. No tinc factures, ni dels 4.000 llibres, ni dels 2.000 títols, ni dels centenars de documents mercantils, fonamentals per a la meva feina i desgravables, en principi, dels meus ingressos. Jo no puc demostrar quins he comprat aquests darrers anys i quant m'han costat.
Hisenda no accepta com a desgravable la majoria de les compres que he fet i que són el meu material de treball. No tinc res a amagar i no em fa por la màxima transparència i per això faig públic aquest escrit. Havia oblidat dir que tinc 78 anys i que em trobava millor quan era jove.
Algú voldria comprar una biblioteca d'història econòmica catalana, que requereix un ampli espai per a instal·lar-la?
