Wert ja ha perdut
De les reflexions que fa la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, en l'entrevista que publica avui aquest diari, n'hi ha una que potser és una mica massa llarga per encabir-la en un titular però que em sembla la clau de volta de la situació actual en el món educatiu català i, per extensió, en el món català respecte d'Espanya. Sosté la consellera: “Wert guanyaria si a Catalunya, en lloc de treballar per l'èxit escolar, parléssim només d'ell.” És una manera d'enfocar el problema que sens dubte va més enllà de la controvèrsia i encara el futur saltant aquest roc en el camí, aquest foc d'encenalls que representa l'intent del senyor ministre de mesurar les forces que té Catalunya. Perquè sembla clar que, arribats a aquest moment del procés que ha desencadenat, la llei Wert no és altra cosa que una prova de resistència, una provocació tàctica. Llegint amb deteniment els continguts del projecte legislatiu, a ningú amb tres dits de front i un mínim coneixement dels processos educatius li pot passar pel cap que aquest despropòsit normatiu s'arribi mai a aplicar. Mesurant-ne els costos i l'oportunitat, és evident que la LOMQE acabarà dormint el son dels justos per desistiment si no és que abans de ser desplegada ha estat derogada per l'enèsim canvi d'aires pedagògics madrilenys. A més, quan tot això passi, possiblement els catalans ja viurem en un altre estat protegits de ministres Werts, camises blaves i futbolistes blancs. Per tant, val més que, sense abaixar la guàrdia (tampoc s'hi val a badar) continuem centrant els esforços a millorar els resultats educatius i la satisfacció de la comunitat educativa, que hi tenim prou feina.
