Ull de peix
Gibraltar
una consulta popular
sigui rebutjable?
Estic atònita: els més alts nivells de la diplomàcia espanyola, desdenyant l'atur, el deute i la situació d'emergència per què travessa l'Estat espanyol, s'han concentrat a impedir que Gibraltar jugui a futbol, en ser admès per la UEFA; l'honor espanyol s'ha sentit greument ferit i, rere concessions que mai no sabrem, han aconseguit que no es pugui produir un enfrontament Gibraltar-Espanya. Quan un país és membre de la Unió Europea, proposa que hi vagin adherides les seves “colònies”, reminiscències del segle XIX. El Parlament europeu n'admet unes sí i d'altres no. Si mires el mapa, de vegades resulta xocant veure qui és europeu i qui no n'és. En el cas d'Espanya, que entra a la UE l'1 de gener del 1986, se li van admetre les illes Canàries i les possessions del nord d'Àfrica; en el cas del Regne Unit només es va admetre Gibraltar (ni les Malvines, ni les Bermudes, ni les Sandwich ni moltes altres), l'1 de gener del 1973. Quan hi va entrar Espanya, això era un fet acceptat. Per què, doncs, tants marrameus?
Alhora, Brussel·les ha obert un expedient a Espanya pel fet de no complir la llei comunitària pel que fa a les targetes sanitàries dels ciutadans dels països membres. Per cert: és l'únic país de la Comunitat que ha comès aquesta infracció, que és greu en tractar-se d'un país turístic. A sobre, un ministre vol eliminar un sistema escolar fruit del Parlament, que representa, doncs, el poble, del qual ell és un simple funcionari.
Encara més, que els prínceps espanyols hagin estat xiulats al Liceu ha estat qualificat per la secretària general del PP com un acte que hauria de ser sancionat (com es pot sancionar un públic que xiula? O un que aplaudeix, per exemple, el divertit espectacle La família irreal?).
En tinc més, de preguntes: on s'és vist, en democràcia, que els ciutadans estiguin al servei de la llei en comptes d'estar la llei al servei dels ciutadans? Qui pot comprendre que una resolució d'un parlament no sigui democràtica? En quin cap cap que una consulta popular sigui rebutjable? Tot això també és culpa de la Merkel?
No caldria un curset accelerat de democràcia per als qui masteguen aquest noble mot com si fos un xiclet deformable?