Cal carregar-nos de raons
M'hauria agradat que al recent acte convocat per l'Assemblea Nacional Catalana a Sabadell hi haguéssim assistit tots els partits que estem a favor del dret a decidir. Hauríem reproduït, en proporció, la majoria aclaparadora que representem a Catalunya. Hi van ser Convergència, Esquerra i la CUP; els socialistes, Iniciativa i Unió ens en vam distanciar perquè, parlo per nosaltres, no el vam interpretar com un acte estrictament dirigit a la reivindicació del dret a decidir. Més aviat ens va semblar una convocatòria a favor de la independència, una posició que, si bé és perfectament legítima, no compartim.
Crec, amb tota sinceritat, que el contingut de l'acte i, especialment, l'actitud dels partits que tenen la responsabilitat de governar el país, van fer més mal que bé. Un posicionament tan directe a favor d'un resultat concret quan encara no s'han acordat les condicions a partir de les quals s'haurà de convocar la consulta, dificulta l'acord amb les formacions polítiques que, sent partidàries del dret a decidir, tenim una idea diferent a l'entorn de la nova relació que Catalunya ha d'establir amb Espanya. L'exclusió del PSC, d'Unió i d'Iniciativa fractura el consens i posa en risc el procés. M'amoïna la manca de neutralitat del govern de la Generalitat perquè supedita el dret a decidir a favor d'obtenir un resultat concret. I entra en contradicció amb el sentit original de la llei de consultes que hem aprovat al Parlament aquesta mateixa setmana.
Tenim l'eina que reclama la societat en benefici de la regeneració de la política (en la qual, segons sembla, no hi creuen ni el PP ni Ciutadans, cada vegada més predisposat a destapar el seu vessant més conservador). Però no seria just posar l'eina al servei d'una idea predeterminada. Adulterarem la puresa democràtica que traspua la llei si s'aplica de manera partidària.
El Govern s'hauria d'esforçar perquè tots els partits que representem les persones que estan a favor del dret a decidir, arribem a un punt de trobada en la descripció de les condicions a partir de les quals hem de convocar la consulta. Personalment ho voldria, però em temo que el President Mas va posar el carro al davant dels bous el dia que va concebre el Consell Assessor de Transició Nacional per esbossar la forma d'un futur estat català. Tots els processos volen el seu temps. El nostre, el del futur de Catalunya, també. I hem de seguir els passos de manera enraonada, respectant la llibertat de la gent perquè maduri quina decisió vol prendre, donant l'oportunitat a totes les formacions perquè expressin en públic les raons del seu posicionament.
Convocar el Consell Assessor per posar les bases d'un nou estat català sense saber, encara, quina serà la decisió dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya em fa pensar que poden passar quatre coses: o que el President està completament segur que la consulta servirà per independitzar Catalunya; o que ha deixat en mans d'Esquerra les brides del govern; o que fa comèdia per distreure el personal; o que no sap què fa. Nosaltres estem a favor d'una relació federal amb Espanya. Ho volem proposar als ciutadans perquè triïn, sense demagògies ni suposicions; amb honestedat, posant la realitat a l'abast de tothom. I sigui quin sigui el resultat, respectarem democràticament la decisió del poble.
