Els valors en l'enginyeria
Durant uns anys hem cregut que la indústria no mereixia l'interès de les polítiques econòmiques del país i ara en paguem les conseqüències. És prou sabut que l'aposta pel sector immobiliari, que proporcionava guanys ràpids, va ser un error i un llast que encara arrosseguem, i que posar tots els ous a la cistella del turisme és arriscat i insuficient com a motor econòmic del nostre país.
L'enorme taxa d'atur és deguda principalment a la destrucció de llocs de treball a la indústria. Per una banda els diferents governs van prioritzar les ajudes a les indústries multinacionals, que malgrat que són les de major dimensió també són les que tenen menys reserves a deslocalitzar-se cap a països amb la mà d'obra més barata. D'altra banda les petites i mitjanes indústries, majoritàries en aquest país i moltes d'elles d'origen familiar, van quedar desateses i no van poder finançar-se pels efectes de la crisi bancària. El resultat ja és prou conegut, la pitjor desindustrialització de les darreres dècades.
Ara, amb una certa perspectiva del que ha passat, veiem com per exemple el País Basc, amb millor finançament que Catalunya, però també amb una política industrial més clara, ha aguantat la sotragada i té uns índexs d'atur molt inferiors a la mitjana estatal.
A més, és incomprensible que les entitats financeres, caixes i bancs, hagin gaudit d'unes aportacions públiques molt importants per refinançar-se, però en canvi les petites i mitjanes empreses industrials no se n'hagin vist beneficiades, ja que el crèdit no flueix.
Els empresaris del sector i l'enginyeria industrial hem estat gairebé sols durant els darrers anys reivindicant la importància de la indústria per al país i la seva gent. Ara reclamem de nou una reindustrialització aprofitant que la millora de la productivitat i l'increment dels costos de transport afavoreixen la relocalització a casa nostra. Sempre hem cregut que Catalunya és un país que s'hauria d'haver mantingut fidel a la seva tradició industrial, l'autèntic motor capaç de generar riquesa, ocupació i prosperitat. Ja fa una bona colla d'anys vaig tenir l'oportunitat de compartir amb Manel Xifra Boada, fundador de Comexi, una etapa de la meva vida professional en què em va transmetre els valors de l'esforç i la il·lusió per una professió, la d'enginyer, que moltes vegades passa desapercebuda en la nostra societat, però que es troba al darrere de grans projectes d'aquest país.
Manel Xifra era de l'opinió que les empreses familiars, com la seva, són empreses de futur, si tenen vocació exportadora, productes propis, dimensions optimitzades i professionals amb capacitat de lideratge. Certament és una fórmula que no hauria de fallar, però que no és fàcil de complir.
El proper 7 de juny des del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona i Comexi Group organitzarem la vuitena edició dels premis Manel Xifra Boada, que recorden aquest empresari gironí que ens va deixar el 2005. Aquests premis són un homenatge a la seva persona, però no amb nostàlgia, sinó recordant els valors que com a emprenedor i professional de l'enginyeria fou capaç de transmetre, ja fos per la seva trajectòria d'esforç i treball, la implicació que va tenir en la formació professional i universitària del territori, i també per l'aposta que va fer per la transmissió del coneixement vinculant recerca, innovació i empresa. Uns valors que són imprescindibles per marcar el punt d'inflexió que necessitem.
