Diputats que s'ho deixen fer

Aviat farà un parell d'anys que el Parlament de Catalunya va patir un intent d'assalt i que diputats de diferents partits van ser insultats, amenaçats i agredits. Com oblidar la imatge de la diputada Tura amb la gavardina decorada amb una mostra d'art efímera feta a l'esprai, o els deu viatges en helicòpter que van fer falta per dipositar en els seus escons gairebé la quarta part dels nostres representants. I això que només anaven a parlar dels pressupostos. Què passarà el dia que es decideixin a decidir alguna cosa més decisiva? Va ser ben bé un assaig de cop d'estat i hem de suposar que tothom ha pres nota dels detalls del seu desenvolupament per quan torni a passar. Al cap del temps només hi ha vint acusats i la idea d'un càstig exemplar no figura en l'ordre del dia. Pitjor encara, hi ha qui està en contra d'exercir l'acusació particular, com la diputada Camats (ICV), que no creu «que la manera de defensar un parlament sigui acusant els ciutadans que es manifesten a fora». Doncs qui ho ha de fer? Els qui ho vam saber per la premsa? Si el Parlament no es defensa a si mateix, no trobarà ningú que el defensi quan pateixi un atac més ben preparat o l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola. Entre els problemes crònics d'aquest país figura en lloc destacat aquesta dualitat de molts polítics que volen estar a dins les institucions, administrant els cabals públics, i al mateix temps a fora, en aquest lloc mític anomenat “carrer”, que és on creuen que passen realment les coses, d'acord amb la pèssima educació històrica que han rebut. I curiosament són els qui més parlen de memòria històrica els qui ens volen fer oblidar què vam veure fa quatre dies. Allò era força diferent del que es considera una manifestació en el món civilitzat. La defensa, que intenti argumentar l'indefensable, que per això cobren els advocats —i ja se sap que cada vegada que enxampen un galifardeu trencant un vidre, surt una mare plorosa dient que és un angelet molt compromès i solidari—, però l'acusació no es pot desentendre del que va passar. Elegim diputats perquè mantinguin les lleis i les institucions, no perquè les incompleixin i les rebaixin, les degradin i les debilitin. Si hi ha parlamentaris que creuen que un parlament es defensa donant la raó als qui el volen veure cremat, tenim un problema afegit a la corrupció i als incompliments de programa: no sols no saben governar, sinó que estan decidits a fer ingovernable el país.