Deixar-se d'Espanya

La notícia m'ha sorprès i m'ha agradat. Hi ha una jugadora de bàsquet catalana que es diu Helena Boada. Ella es nega a jugar amb la selecció espanyola perquè és catalana però ara ha accedit a jugar amb la d'Eslovènia, que no li provoca cap repulsa particular, ans al contrari. El seu xicot, que em diuen que és un jugador de bàsquet també molt famós, és eslovè i ella hi viu. Li han ofert el passaport i la plaça a la selecció i ella els ha acceptat amb el consegüent i previsible escàndol dels de sempre. A mi em sembla una posició molt lògica i raonable. Però reconec que m'ha entrat la curiositat de pensar si jo poguera fer una cosa igual a quin país m'apuntaria. I la llista m'ha resultat divertida, prou si fa no fa per a compartir-la.

Si la raó principal del meu canvi d'estat fos seguir exercint de periodista, tinc dubtes entre ser nord-americà o italià. Com a redactor de base preferiria ser americà, sempre que em donaren feina en un diari familiar de la costa est i en una ciutat no gaire gran –i ja ho sé que demane massa–. Si no fos així, italià. Escriuen molt bé.

Si la raó de deixar-me d'espanyol fos tecnològica triaria segurament Corea del Sud, que ara mateix és el trending topic global. No sé si m'acostumaria als costums locals, però segur que m'acostumaria a la velocitat de la seua internet. Com a alternativa, Singapur em faria el pes també i, si hagués de ser a prop, Estònia. Encara estic impressionat per les cabines telefòniques de Skype.

Per al dia a dia, però, preferiria ser danès. Fa un poc de fred allà dalt però sempre m'ha semblat el país més assenyat i eficaç del planeta. No m'importaria gens ser-ne ciutadà, malgrat el fred i la pluja. Especialment si, com fan tots els danesos, poguera passar temporades al sud, en qualsevol sud assolellat i amb qualsevol excusa plausible.

Tot amb tot, com que queden quatre dies per a deixar-nos tots plegats de ser espanyols potser que aguante. El meu DNI diu que caduca l'any vinent i espere que siga veritat en tots els sentits. Veritat per a mi i veritat per a l'Helena Boada, que en tot cas tindria aleshores un problema real, però segur que agradable a l'hora de triar selecció.