L'endemà del dissabte

Al llarg dels meus 28 anys com a usuari diguem-ne obligatori de la Renfe, n'he vist, com popularment es diu, de verdes i madures. He estat atrapat en un tren que trigava dues hores a anar des de Badalona fins a Barcelona; he patit canvis de tren al mig d'enlloc en què els passatgers, incloent-hi la gent gran, vam haver de córrer per damunt de les vies per agafar el tren de relleu; cada cop que he anat amb tren cap al Baix Ebre o al Priorat, he trigat tant com per viatjar a Bucarest; i vaig viure el fatídic any 2007 en què bona part dels serveis de Rodalies es van col·lapsar a causa de la construcció de la LAV i les seves estacions, una de les quals, Camp de Tarragona, ha resultat ser tan útil, als viatgers catalans, com la basílica de la Mare de Déu de Yamoussoukro.

Mai no havia arribat a l'extrem de pensar que la indiferència de la Renfe envers els 400.000 usuaris de Rodalies –tant la Generalitat com els sindicats s'han queixat de la manca excepcional d'inversions– tingués un rerefons ideològic, fins que vaig sentir una entrevista a RAC1 (2/5/13) amb el Sr. del Moral, el responsable d'infraestructures de la Renfe al Principat. Quan se li pregunta per què hi ha hagut 14 incidents a Rodalies en menys d'un mes, ell afirma que la gent no té dret a queixar-se tant d'una empresa que ha servit perquè tots els espanyols “se muevan de una banda a otra del país”. Tot seguit, i amb una pujada de to notable, afirma que els trens sempre són puntuals però que el problema són els passatgers: “sobre todo los catalanes”; i afegeix –tot i que no ve a tomb– que aquests “siempre iguales” només volen la independència per quedar-s'ho tot, incloent-hi els trens, que són pagats per tots els espanyols, fet que recalca amb la frase (cridada): “¡España somos todos!”

En fi, resulta que la persona que té les Rodalies catalanes pel mànec creu que els clients són una colla de lladres separatistes que no tenen dret a reclamar res a “los españoles”. Vista aquesta actitud, ja deu haver-hi cada cop més gent que –lluny de voler quedar-se les infraestructures que controla aquest equivalent ferroviari de la Sra. Llanos de Luna– desitja la independència únicament per poder treure's la Renfe de sobre. Tota ella, des dels alts funcionaris rancuniosos fins a l'últim comboi retardat per l'última catenària envellida.