Tírria als funcionaris

Cada vegada que es parla de congelar o retallar el sou dels funcionaris percebo reaccions irades. El funcionari és un enemic públic, un privilegiat, un vividor, una sangonera. Les pagues dites extres no són extres ni són diners repartits graciosament o de manera potestativa, sinó que formen part d'una massa salarial repartida en catorze trams. Moltíssimes persones cobren així, però, si es diu dels funcionaris, se'ls criminalitza sense contemplacions i se'ls tracta de depredadors de l'erari. En el fons se'ls considera culpables de tenir un treball fix i, encara que sigui baix i escapçat, de comptar amb un sou segur.

El concepte de funcionari arrossega la llarga tradició de penques, enxufats, inútils, poca-soltes, agres, ganduls i corruptibles que Larra va retratar a Vuelva usted mañana. L'anglès en diu civil servant, que és tota una declaració de principis. La diferència entre servir i servir-se en benefici propi és cabdal. El servei a la societat ha de garantir un accés transparent en estricta igualtat d'oportunitats i ha de comptar amb una inspecció que vetlli per la rendibilitat del treball públic. Mentre jo vaig ser professor d'institut, els companys que hi deixaven la pell i els barruts –n'hi ha a totes les feines– cobraven exactament el mateix, i mai no vaig veure que s'obrís cap expedient a ningú per haver convertit la funció pública en una bicoca.

La tírria als funcionaris és paradoxal. Les mateixes persones que els acusen de privilegiats, barruts, etcètera, exigeixen amb vehemència més escoles públiques, més guarderies, més sanitat pública, més jutjats, més policies, més serveis socials... Quan els dius que en realitat estan demanant que s'incrementi el nombre de treballadors públics, fugen d'estudi. Els funcionaris són odiosos, els haurien de suprimir tots, però jo vull tenir tots els serveis al costat de casa. Com es menja això?