Tom Sharpe

Fa un parell d'anys Tom Sharpe, l'escriptor que ha mort a Llafranc, va acceptar ser president honorari de l'ECC, el club de lectura en anglès promogut per Catalonia Today en col·laboració amb Abacus. En l'acte de presentació, vestit amb pulcre elegància britànica, Sharpe era una presència formidable. Caravermell i armat amb els seus havans, aquell bevedor lleial al whisky presidia. Assegut al seu costat, un servidor va cedir-li la paraula. Silenci. De cop va tronar la seva veu. Reclamava a la seva companya, la doctora Verdaguer (la dona que, segons ell, l'havia salvat dels criminals metges anglesos), que li portés immediatament el text que havia de llegir. Tensió a la sala. Quan va tenir el paper el va deixar a banda i ens va començar a explicar les perversions sexuals i les infidelitats que li va imposar la seva primera esposa. Una història sensacional amb trobades a cegues a bistros de París i enigmàtics anuncis als diaris. El relat s'allargava i ningú gosava endevinar la relació d'allò amb l'acte que presidia, però poques vegades he percebut un públic tan atent i concentrat. Cada vegada les deia més grosses i jo suava pensant com s'hauria de tancar aquell acte “formal”. Sharpe s'havia posat la màscara d'arrogant i cridaner exoficial colonial i no estava per cap mena de continència. La venjança verbal sobre aquella seva esposa era inclement. Al capdavall, ell era l'escriptor que havia convertit el mal gust i les coses repugnants en una forma artística. Quan jo ja em veia mort, va parar en sec i va dir que se sentia molt honorat de presidir el nou club. Els aplaudiments van ser llargs i sentits, en part per l'alleujament de veure que la cosa acabava bé, però sobretot perquè ens havíem sentit fascinats i atrapats per les paraules d'un narrador extraordinari que ens acabava de recordar que el poder de la literatura s'ho menja tot, per més políticament incorrecte que sigui. Potser per això el club de lectura del Catalonia Today ha resultat tot un èxit. Un brindis per l'escriptor anglès més corrosiu del segle que, a còpia d'havans i whisky, ha viscut fins als vuitanta-cinc anys.