Pacients de luxe

Serà una decisió més o menys encertada, més o menys criticada i agradarà o no, però no deixa indiferent saber que un hospital públic com el de Palamós ha optat per promocionar-se i anunciar-se per captar pacients com si es tractés d'un establiment turístic qualsevol de la Costa Brava. Davant això potser fa curt l'expressió “als grans mals, grans remeis”, però la situació és la que és. I la situació és que les retallades dels pressupostos han portat la direcció de l'hospital a buscar alternatives més o menys imaginatives per compensar el descens d'ingressos públics. I la manera de fer-ho és oferint paquets d'assistència sanitària privada als turistes amb recursos. Pot sobtar que un hospital “s'ofereixi” com a destí gairebé turístic. Però és que resulta que no fa massa es parlava que l'alta qualitat de la sanitat pública catalana ja havia provocat el que es va batejar com a “turisme sanitari”. Però la diferència és que aquell turisme sanitari era el de pacients sobretot estrangers que fent trampes rebien als hospitals catalans un tractament de qualitat i gratuït que al seu país els podia costar un ronyó. Eren, i segurament encara són, tramposos que s'empadronaven temporalment a casa nostra per poder ser atesos sense cost. Sense cost per a ells, però no per a la nostra sanitat, és clar. O sigui que, posats a triar, potser és preferible que vinguin pacients que paguin el que calgui pel servei que rebin i no pacients que el que fan és aprofitar-se del sistema, de buits legals per fer martingales. A més, els pacients privats permetran treure més profit, més rendiment de les instal·lacions sanitàries afectades per la reducció de l'activitat resultant de les retallades públiques. El que no pot passar, però, és que cap pacient de casa nostra pugui pensar que el tractament i l'atenció a aquests nous turistes pacients privats passarà per davant seu. Buscar alternatives, buscar solucions imaginatives, buscar recursos que ajudin a mantenir i modernitzar els equips dels centres sanitaris catalans no solament és lloable, sinó que gairebé és una obligació tal com estan les coses. Que pacients d'altres països confiïn en els diagnòstics, les tècniques i els tractaments dels professionals de casa nostra, també ha de ser motiu d'orgull. Tot i que l'aposta per captar aquests nous turistes sanitaris no ha d'anar mai en detriment del servei públic.