Fluids

Hem de ser líquids per força, i no en el sentit baumanià del terme, sinó perquè els líquids, especialment la cervesa, han passat a ser un dels principals agents de suport a la cultura. I en són agents, a partir del moment en què tant Moritz com Damm han transformat les seves antigues fàbriques en espais de cultura. També el whisky patrocina festivals d'estiu, i fins i tot el disseny gràfic ha fet que el 45è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, atorgat dimarts al gran Josep Maria Benet i Jornet, semblés una reunió d'accionistes de JB. L'equívoc no venia d'un excés etílic, sinó del joc de capgirar les inicials del premiat BJ, i de mantenir els colors i família de lletres de la marca, en el programa de mà i en el faristol de l'escenari del Palau. Per cert que totes les emocions que Benet i Jornet ha abocat en el seu teatre i sèries de televisió es van conjurar en la seva persona per fer-li fer dir el discurs més divertit, caòtic i sentit dels darrers anys, a l'hora de recollir un premi.

I ja que som un país de vi, el vi també fa la seva. A més de fires i de jazz, el del Penedès ha desembarcat aquest cap de setmana a Barcelona, amb castells i museus, per tòrcer l'estadística que diu que el 70% dels vins que es consumeixen als restaurants de la capital no són catalans.

Mentre esperem una llei que ampliï l'espectre dels suports i que doti de solidesa el mecenatge, hem d'agrair aquest esforç líquid. El Sònar, que en vint anys ha esdevingut un referent icònic d'èxit, ha sabut anar combinant aquests lligams: la Damm, però també Red Bull o Schweppes, al marge de moltes marques que volen ser en un esdeveniment massiu, com Bic que hi és present amb el seu encenedor de butxaca. Aquesta peça d'art enyora el seu paper en els concerts. Aquella comunió entre músic i públic que s'expressava a través d'un bosc de braços amb petites flames apostolars. Ara el bosc és de telèfons mòbils, de pantalles que s'enduen un instant particular de Pet Shop Boys, o de Kraftwerk a casa. Una imatge a la butxaca de Neil Tennant embotit en una americana de palles, perquè tot el públic li xucli l'enteniment, o amb la de Chris Lowe amb un casc de mirallets, el cap com una bola de discoteca. Una imatge que certifiqui el nostre grau de confort, que determini que la nostra cultura flueix.