El 9 torna a casa

“No és boig qui a casa torna”, diu l'adagi. I un altre diu: “Volta el món i torna al Born.” Aquesta és una notícia, bona segons alguns lectors que m'ho han fet arribar, que el president del consell d'administració i el conseller delegat del grup van anunciar dies enrere en la junta general. Segons van dir, cap a l'inici de la lliga de futbol de primera divisió, el mes d'agost, ja ens trobarem els dos diaris en un, com havia estat al començament d'El 9 Esportiu, l'únic en català.

Jo no puc amagar la meva afició pels esports. Gairebé diria que m'agraden tots, menys el motor i la boxa –aquest darrer, per mi, no és esport–. Tinc la satisfacció de dir que durant aquests dos anys que ha estat al quiosc he comprat cada dia El 9. Segurament també com a col·laboració amb l'únic diari esportiu que tenim en català. La veritat és que amb tot aquest temps que El 9 ha estat al quiosc no he rebut escrits de protesta, tot al contrari. Encara que també hem de tenir en compte que El 9 no pertany a Hermes Comunicacions, sinó a una altra empresa, amb la qual sempre ha mantingut molt bones relacions.

Parlant amb tota sinceritat, haig de reconèixer que em costa d'entendre que amb un caliu catalanista i independentista com el que vivim no hi hagi hagut més lectors de l'únic diari esportiu en català, tenint en compte, almenys segons el meu criteri, que ha estat un diari molt ben fet, diferent dels sensacionalismes de la premsa esportiva, i amb una atenció descarada a tot al que es relaciona amb l'esport català. Pel que a fa l'edició gironina, El Punt Avui s'ha llançat de ple a donar suport al Girona en la seva cursa per pujar a primera divisió.

Fet aquest preàmbul, podem entrar en el tema de l'esport, i en particular en el del futbol, que em planteja l'amic Jordi Planas: “Et volia preguntar: no trobes sobredimensionat que El Punt Avui doni tant d'espai al futbol? Per exemple, avui diumenge, dia 2 de juny, hi pots veure la portada amb una gran foto i una altra no tan gran. Les 6 primeres pàgines i, a més, de la 30 a la 33 i de la 72 a la 77 parlen d'esports, i el 95% aproximadament és futbol. Una portada sobredimensionada i, a més, 16 pàgines. No s'han passat?”

Tot sovint, entre un bon nombre d'intel·lectuals hi ha l'opinió que els esports contaminen la riquesa humana de la gent. Justament, en Jordi Planas em cita una frase de l'Arcadi Oliveras: “El futbol contamina i provoca imbecil·litat.” Anem a pams. Allò de pa i circ és ben cert. Jo mateix sóc incapaç d'entendre moltes vegades actituds de persones davant esdeveniments esportius, gairebé diria que irracionals. Per tant, ens trobem en un dilema que m'agradaria plantejar: és intrínsecament dolent l'esport per al creixement humà i cultural de les persones? Sincerament crec que no. I només deixeu-me donar un argument ad hominem, quants intel·lectuals viuen intensament algun esport, quants són socis de clubs de futbol, o de bàsquet, i no es deixen perdre cap partit. Els negarem la seva condició d'intel·lectuals pel fet que siguin uns fans d'un esport determinat? Jo, la veritat, no m'hi atreviria pas. Una altra cosa és el fanatisme, dolent en l'esport i en qualsevol altra faceta de la vida. És clar que ens agradaria que desapareguessin, particularment en el món de futbol, totes aquestes màfies econòmiques, que desvirtuen l'esport en si. Per tant, una de les feines dels mitjans de comunicació és evitar fomentar situacions lamentables i propugnar l'esport en si, amb totes les seves virtuts. He pogut seguir de prop mainada dedicada amb passió a l'esport, que es vol superar i porta una vida gairebé diria que d'anacoreta per poder rendir al màxim i anar-se superant. Això és bo, per mi, igual que crec que és molt bo poder fruir d'un partit, ja sigui de futbol, d'handbol o de bàsquet, un autèntic art per mi. Podríem concloure que l'esport és bo, és fins i tot sa, i que el que s'ha d'aconseguir és netejar-lo d'interessos inconfessables. Difícil? Certament, però no pas impossible.

Tornem, doncs, a l'espai que El Punt Avui dedica a l'esport. Diria que seria exagerat si aquest espai es tragués de la resta de la informació. Crec que això no passa al nostre diari. Quan surten tantes planes d'esports, sobretot aquests dies amb el Girona, el nombre de planes del diari –parlo de l'edició gironina–, creix i augmenta, i no pas poc. Qui vol esport, el troba, però també hi troba política, economia, cultura… Sempre he defensat, per exemple, el suplement de Cultura, de gran nivell. Algú es podria preguntar: “Quanta gent el llegeix?” No ho sé i tampoc em preocupa gaire. El més important és que el qui està interessat en temes culturals hi troba allò que busca i necessita. I ara us deixo perquè hi ha un Barça-Madrid de bàsquet que de ben segur em farà divertir de debò.