No hi eren

Estem envoltats de misteris insondables. El més urgent d'aclarir –ja friso– és si en l'espionatge a europeus fet per informàtics americans bocamolls (i Snowden en pantalla: hem de canviar el vell concepte de realitat) hi apareix Duran i Lleida: no us agradaria saber la fitxa sencera del polític d'Unió –i no oblidem que la Unió fa la força...?

Algú s'atreveix a confessar que ha vist sencera la pel·lícula espanyola Blancanieves? És tòpica, d'un paupèrrim enginy i té, ai, las!, pretensions artístiques. Copiar The artist és molt econòmic, però, home, almenys que els trucs del muntatge haguessin estat ben fets! El misteri és: com ha pogut aplegar tants premis?

Insondable de debò: tots els experts ens comuniquen que la venda de cotxes ha caigut en picat; els empleats de les concessionàries fan rotllana i ploren plegats. Doncs bé: per què la majoria dels anuncis de les diverses cadenes de televisió són de cotxes? Si no fan calaix, com paguen els anuncis?

El senyor García Margallo, de cutis delicat, ministre espanyol d'Exteriors, diu que les “ambaixades” catalanes, si se suprimien, ens aportarien dos ambulatoris. Però no ha tingut la bondat de dir-nos quants ambulatoris guanyarien els aturats amb el pressupost milionari de l'Instituto Cervantes. Ja no parlo de les ambaixades, les de debò, caríssimes i antiquades, que són pura aparença.

La paradoxa del nom País Valencià: és a les sigles de partits i institucions, i tanmateix l'han fet il·legal. Més sorprenent encara és que hom renegui del concepte Països Catalans (i això que la Unió fa la força...), i que hagi de ser l'Institut d'Estudis Catalans, per exemple, qui ens en recordi la validesa.

Un altre: l'enquesta d'El Periódico ha ocasionat que Mas tiri aigua al vi del dret a decidir? O han estat els poders fàctics de Catalunya (tots, o quasi tots, espanyolistes). O el vi continua verge, al servei d'aquest poble?

On són les respostes? L'excel·lent poeta Carles Duarte, al seu darrer treball, Alba del vespre, ens diu, a l'espriuana manera: “Hem anat a veure els déus / als antics temples, / però no hi eren”. Ho trobo genial.

No hi eren. Busquem en els nous temples, doncs.