Pluja de foc i sofre

Val a dir que mai he pensat que Girona s'ha d'acostar ni de lluny al model de Sodoma i Gomorra, però tampoc m'agradaria, ni de lluny, que tornés cinquanta anys enrere, on dominaven el negre i el gris, els colors d'aquell model de ciutat descrit per Narcís J. Aragó, Just M. Casero, Pius Pujades i Jaume Guillamet en el llibre Girona grisa i negra. Observo amb certa preocupació que amb la nova normativa municipal es fa difícil, per no dir impossible, conciliar l'oci nocturn a la ciutat i el descans dels veïns. En aquest cas, l'Ajuntament ha dictat una norma, sense marge ni exempcions per caps de setmana, per als locals, que estan obligats a tancar, tant sí com no, a mitjanit, malgrat el perjudici que això pugui representar per a un sector comercial prou important per a la ciutat. Aquesta rigidesa per part de l'equip de govern, que s'empara en el descans dels veïns, xoca amb la permissivitat que hi va haver en les obres del TAV. Durant quatre anys, i set dies a la setmana, cada nit el soroll va martiritzar veïns de Sant Narcís i del parc Central. No em consta cap sanció a Adif pels incompliments reiterats. Ara sí, han caigut les primeres sancions als locals d'oci de la ciutat, alguns hauran d'anar tancant cada dia més d'hora, si no, es veuen obligats a clausurar el negoci. Tampoc es podrà anar aquest estiu a les veles de la Devesa, perquè no hi seran. Qui vulgui oci l'haurà d'anar a buscar fora de Girona? Amb el model que se'ns proposa, no haurem de patir, Déu no ens castigarà amb cap pluja de foc i sofre.