Ca montes
La Malvarrosa
Són deu minuts, un quart a tot estirar, de completa felicitat col·lectiva
Per aquells de vostès que no ho sàpiguen, la Malvarrosa és la platja del nord de València i un dels millors llocs imaginables per a passar la nit de Sant Joan. La vella tradició diu que milers de persones fan rotgles al voltant de fogueres menudes i esperen que al punt de la mitjanit es comencen a disparar cap a mar bengales marineres.
És aleshores que es produeix una imatge estremidora: tot al llarg de la mar milers de persones entren amb els peus nus dins l'aigua. Els qui coneixen la tradició boten tres onades i els que no fan el que siga, els uns riuen, els altres es besen i hi ha qui es capbussa vestit de cap a peus. Són deu minuts, un quart a tot estirar, de completa felicitat col·lectiva, on tot sembla fàcil, amable i senzill.
Sant Joan ho té, això. A la Malvarrosa i arreu del país que bota les fogueres. És una festa amable i senzilla, sí, però també fàcil de fer i emotiva. Un costum al qual és molt fàcil enganxar-se, una tradició que fins i tot qui no la coneix ràpidament l'estima. La flama que baixa del Canigó li afegeix un contingut polític i social sense el qual el nostre Sant Joan no hauria arribat mai on és. Perquè, com en tantes coses en aquest país, el país revifa una cosa que al seu torn acaba revifant el país.
Procure passar el Sant Joan, si puc, a Arenys de Mar. I si puc no em perd mai l'arribada de la torxa, de la flama del Canigó. La baixen riera avall un col·lectiu sempre esforçat d'esportistes locals i gent molt jove, xiquets que vénen de Collsacreu embolicats amb senyeres i estelades i envoltant la llàntia on hi ha encesa simbòlicament la llengua d'Arenys i de la Malvarrosa. I quan passen aplaudisc content i m'imagine hores després mullant-me els peus al barri mariner de València o en tants i tants llocs arreu dels Països Catalans on la gent es concentra, despreocupada per una nit, amb la intenció de ballar, cantar, beure i celebrar el solstici però també la nostra forma de viure.
I aleshores obrim els petards i els tirem. No és la nit del 15 d'agost a Bétera (això sí que és la Champions de la pirotècnia) però és una nit per a gaudir i riure, reconfortadament, mentre saps que tot el país, ni que siga per un minut, aquella nit somriu sense complexos.
