Immanència

Trenco la insularitat del MNAC fent un Instagram de l'obra Embolcall de Tàpies. L'espart enrotllat al mig del quadre m'ha fet venir al cap els cofins del molí d'oli on treballava el pare, o el de les senalles que es feien servir per plegar avellanes. Materials pobres, o en desús, ampolles i metall, col·locats enmig d'una peça d'art, o cordills, cartró, fils com a obra mateixa. La cerca constant de Tàpies es pot repassar fins al novembre en una magna exposició Des de l'interior; a l'estil del Casa i Jardí del dramaturg Alan Ayckbourn, repartida en dos museus: la Fundació Tàpies i el MNAC. Objectes a la Fundació, murals al MNAC. La sola idea d'una mateixa exposició repartida entre dos museus també trenca l'argument que l'art viu aïllat, i que les relacions en aquest àmbit segueixen una lògica al marge de la societat. Autobusos i metro democratitzen el trencament i la difusió de fotos d'art per internet amplia els seus efectes més enllà de biennals, galeries i museus.

Posats a trencar, aquesta gran exposició del Tàpies més íntim, que ensenya allò que tenia al seu taller, i que fins i tot va recomprar per tenir a prop seu, desborda la cronologia del MNAC. I això que la mostra és cronològica. De mitjans dels quaranta fins al darrer quadre, del 2011, quan li fallava la vista. De la pastositat, i el gruix, les creus i els peus, magnificant allò que la norma considera petit i insignificant.

Aquest Tàpies Des de l'interior, immanent, depassa la seva naturalesa. Ho va fer en vida, amb el seu compromís i reflexió, o denunciant l'execució de Puig Antich, com es veu en un dels quadres del MNAC. La seva abstracció, plena de simbolisme, va tenir tot tipus de reconeixements, premis i distincions. Tàpies, mogut per l'efecte mirall de Leonardo, omple els seus quadres de cal·ligrafies inverses. La paraula escrita, com una taca, per bé que ens entossudim a llegir-la, sense adonar-nos que la veritat és en el simulacre. Però com s'ho fa avui dia l'art contemporani per recuperar l'èxit? Amb immanència, o amb imminència? Des de l'interior, o anunciant allò que passarà de manera imminent? Ho té difícil l'art, en un moment en què la política, la justícia, i hisenda, li han arrabassat el rol de la simulació.