Llenguatge ibèric

El PP valencià ha presentat a les Corts Valencianes una proposició no de llei amb prec de tramitació urgent. Vol que s'adrecin a la Real Academia Española perquè retiri les referències al català en la definició de valenciano. Reprodueixo al paràgraf següent algunes de les consideracions adduïdes pels populars valencians que han estat publicades per la premsa. Són genials.

“Part, sens dubte, de la més profunda prehistòria, s'escriu ja des del segle VI abans de Crist amb el llenguatge ibèric i, després de les aportacions successives a partir de les fenícies, gregues i llatines, ha arribat als nostres dies en la forma en la qual la coneixem”. “Les aportacions gregues i romanes, visigodes i bizantines, musulmanes, castellanes, aragoneses, catalanes, europees i mediterrànies en general, africanes, judaiques i americanes s'assimilen transformant-les en la direcció de la nostra pròpia idiosincràsia.” “El nostre idioma valencià, després del fecund Segle d'Or de les lletres valencianes, el primer de la península i, després del cultiu posterior durant un poc més de 600 anys, ha aconseguit una identitat i personalitat pròpies que permeten considerar-lo, sens dubte, com una llegua o idioma”. “Comencem a escriure un dels períodes més brillants de la història d'Espanya”.

Bravo! Sublim! Inenarrable! Surrealisme de primera! Ni en un atac de bogeria, ni en un delirium tremens, ni en plenes al·lucinacions opiàcies es pot imaginar una argumentació tan espectacular. Era difícil superar el Lapao del PP aragonès, que consistia a eliminar les tretze referències a la llengua catalana de l'anterior llei de llengües aragonesa. El PP valencià ho ha aconseguit i ara no seria gens estrany que ben aviat el PP balear vulgui guanyar la competició i aprovi també resolucions d'urgència per esmenar la llei de la gravetat o per fer que la Terra giri al revés. Amb criteris científics, és clar.